Galeria de metges

Comença els estudis de Medicina a Salamanca, on coneix Antoni Trias Pujol. Després dels tres primers cursos, es trasllada a Barcelona amb el desig de realitzar la seva formació quirúrgica amb Joan Puig-Sureda a l’Institut Policlínic, avui Clínica Plató, que completa al costat d'Antoni Trias i, sota la seva influència, decideix orientar-se cap a la Neurocirurgia abans d’acabar la carrera. Es llicencia l’any 1931 i inicia diverses estades a l’estranger. Primer, a Alemanya amb Max Nonne a l’Hospital General Eppendorf d’Hamburg. Després, a Estònia amb Ludwig Puusepp a Tartu durant deu mesos. Visita Herbert Olivecrona a Estocolm i viatja als Estats Units, on passa dos anys amb una beca de la Fundació Rockefeller per treballar a Chicago amb Percival Bailey. En el seu viatge, també, coneix el famós Cushing i visita diversos serveis neuroquirúrgics.

Torna a Barcelona l’any 1934 i treballa a l‘Hospital Clínic i a l’Hospital de la Creu Roja, on dirigeix el Servei de Neurocirurgia durant els anys 1935 i 1936. També, a l’Institut Neurològic Municipal, on és nomenat cap del Servei de Neurocirurgia el desembre del 1936. Durant la Guerra Civil, guanya una gran experiència en el tractament de ferits cranials i medul·lars procedents del front, concentrats en la darrera institució per facilitar el seu tractament. Després de la guerra, segueix treballant en aquest important centre, compartint la direcció del Servei de Neurocirurgia amb Eduard Tolosa. L’any 1944, es fa càrrec del Servei de Neurocirurgia que s’acaba de crear a l’Hospital Clínic, on treballa fins al 1972. L’any 1956, obté la direcció d’un dels serveis neuroquirúrgics acabats de crear a l’actual Hospital Vall d’Hebron i s’hi encarrega fins a la seva mort.

L’any 1957, Adolfo Ley es doctora amb la tesi Aneurismas arteriovenosos congénitos intracraneales. El 1971, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs Pasado, presente y futuro de la cirugía craneocerebral. Amb diversos neurocirurgians, entre ells Tolosa, funda la Societat Hispano Portuguesa de Neurocirurgia el 1947. A més, l'any 1975, és el creador de l’Escola Professional de Neurocirurgia, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre les seves contribucions científiques més rellevants, destaquen els estudis experimentals sobre la fisiopatologia del líquid cefalorraquidi, la histopatologia dels tumors del sistema nerviós central i els abscessos cerebrals així com els treballs sobre les seqüeles dels traumatismes cranials. Cal destacar, especialment, els seus estudis sobre el vertigen i les lesions del sistema vestibular al principi de la seva carrera i, després, sobre les malformacions vasculars del sistema nerviós i els aneurismes vertebrobasilars.