Galeria de metges

Miquel Bernades i Claris (segons l’ortografia de l’època, Barnades) neix l’any 1750 a Puigcerdà, com el seu pare Miquel Bernades i Mainader, metge i botànic, que fou catedràtic del Real Jardín Botánico de Madrid. Seguint la seva trajectòria, estudia medicina i ingressa l’any 1768 a l’Escola de Medicina de Montpeller, on es llicencia i doctora el juny i l’agost de 1771. Allà, és deixeble d’Antoine Gouan, metge, botànic i ictiòleg, introductor del mètode linneà a França.

Com el seu pare, que mor l’any 1771, també es dedica a la botànica i es trasllada a Madrid. Bernades i Claris estudia la flora del País Valencià i de Múrcia. Les seves herboritzacions més destacades corresponen a les que fa els mesos de maig i juny de 1785 per Madrid, Tobarra, Aranjuez, Albacete, Cieza, Múrcia, Cartagena, Guardamar, la costa d’Alacant, la serra de Mariola, Elx, Oriola, Múrcia i Jumilla. Recull 310 plantes, les anotacions de les quals plasma en un manuscrit que es conserva a l’Archivo del Real Jardín Botánico de Madrid, que li serveix per accedir a la plaça de segon catedràtic d’aquell Jardí.

El 1793, Bernades i Claris succeeix Antoni Palau i Verdera com a segon catedràtic del Real Jardín Botánico de Madrid. Forma així part de la que s’ha anomenat “segona generació de l’escola catalana a Madrid”.

No publica obra pròpia, tot i que a l’Archivo del Real Jardín Botánico de Madrid es conserven dues memòries de 1785 en les que recull els resultats de les herboritzacions que ha fet aquell any. Es dedica, però, a fer publicar i a completar les obres que el seu pare no ha pogut publicar en vida i les que ha deixat inacabades.

Quan mor el seu pare l’any 1771, deixa sense publicar un llibre sobre les morts aparents, que ell recupera i fa publicar l’any 1775: Instrucción sobre lo arriesgado que es en ciertos casos enterrar á las personas sin constatar su muerte por otras señales mas que las vulgares; y sobre los medios mas convenientes para que vuelvan en si los anegados, ahogados con lazo, sofocados por humo de carbon, vaho de vino, vapor de pozos, ú otro semejante, pasmados de frio, tocados del rayo, y las criaturas que nacen amortecidas.

També continua l’obra Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell millora i augmenta considerablement, tot i que, dissortadament, deixa també inacabada. Quan ell es mor, aquesta obra passa a mans del botànic Mariano de Lagasca, qui també l’amplia i completa amb diversos índexs. El 1829, Salvà, llibreter, anuncia la venda a Londres (amb el nom Herbarium pictum hispanicum), en sis volums, del que Lagasca presenta com La Flora Española de Barnades. Després de passar per diverses mans, finalment, l’any 1863, Marià de la Pau Graells l’adquireix per al Museo de Ciencias y del Jardín de Madrid. Aquesta obra es conserva a l’arxiu del Real Jardín Botánico.

Per altra banda, l’herbari format pels Bernades (iniciat pel pare i ampliat pel fill) passa a les mans d’un altre il·lustre botànic, José Antonio Pavón, qui ven plecs a diferents botànics. Una part arriba a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i es conserva actualment, com a Herbari Bernades, a l’Institut Botànic de Barcelona. Està format per 814 plecs agrupats en 243 carpetes.

Bernades i Claris desenvolupa una intensa activitat com a metge, lligada també a la docència i a molts altres temes. Són molts els manuscrits, documents i cartes seves que formen part del fons de la Real Academia Nacional de Medicina: valoracions de dissertacions botàniques i mèdiques així com de traduccions d’obres mèdiques i científiques fetes per altres autors; referències d’enviaments de publicacions mèdiques; dictàmens; informes de censura; i documents informant sobre plagues, sobre places vacants o sobre nous nomenaments; a més d’abundant correspondència relacionada amb activitats acadèmiques.

El 1801, Bernades i Claris —juntament amb Casimiro Gómez Ortega, director del Jardín, que havia estat deixeble de Miquel Bernades i Mainader— és destituït del seu càrrec de catedràtic al Jardín Botánico. Els succeeix Antoni Josep Cavanilles —que està enemistat amb Gómez Ortega i amb el que s’enfronta en grans discussions—, que és nomenat catedràtic i director del Real Jardín Botánico de Madrid.

Aquell mateix any, Miquel Bernades i Claris mor a Madrid. Uns anys abans, el 1792, Pere Abat i Mestre —apotecari i botànic nascut a Igualada, que fou catedràtic i director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla— li dedica una planta que descriu per primera vegada, la Clarisia volubilis. Així ho fa constar a les Memorias Academicas de la Real Sociedad de Medicina, on exposa els mèrits de Bernades i Claris que el fan mereixedor d’aquesta denominació. Per altra banda, l’any 1794, els botànics Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón li dediquen el gènere Clarisia, un gènere de plantes amb flors que pertany a la família de les Moraceae i en deixen constància en la seva obra Florae peruvianae, et chilensis prodromus.