Galeria de metges

Estudia la carrera de Medicina a Montpeller i exerceix a l’Hospital de Puigcerdà però, més tard, es trasllada a Madrid on esdevé metge del XIIé Duc d’Alba, Fernando de Silva y Alvarez de Toledo, i metge de cambra del rei Carles III. El 1764, a la mort de Josep Quer i per oposició, Miquel Bernades ocupa el càrrec de primer catedràtic al Real Jardín Botánico de Madrid i l’orienta cap a la modernitat científica i la recerca, camí que seguiran els seus successors, Casimiro Gómez Ortega i Antoni Palau Verdera. Bernades manté correspondència freqüent amb alguns dels botànics mes destacats de l’època com Carl von Linné i Pehr Löfling: . És, també, mestre de botànics destacats que van a explorar la flora d’Amèrica com Celestino Mutis, entre d’altres.

Herboritza a Mallorca, Castella i, probablement també, al Principat, al País Valencià i a Andalusia, amb la intenció de confeccionar un catàleg de la flora espanyola: Specimen Florae Hispanicae, que abasta unes 2.000 especies vegetals i que, després, la continua el seu fill fins arribar als 6 volums i 1.383 dibuixos. El 1829, s’anuncia a Londres amb el títol d’Herbarium pictum Hispanicum, editada per Salvat amb pròleg del famós naturalista Mariano Lagasca. Dissortadament, aquesta obra no s’arriba a publicar i el manuscrit no s’ha trobat mai. En canvi, sí que es publica a Madrid Principios de Botánica el 1867, obra que es pot considerar com el primer tractat o diccionari de morfologia vegetal en llengua castellana en la qual s’accepta la nomenclatura binària linneana i s’intenta fixar una terminologia botànica procurant fer prevaler les formes populars per sobre dels neologismes derivats directament del llatí, abandonant els arcaismes de Tournefort, antecessor de Josep Quer i a qui havia seguit en la seva obra Flora española ó Historia de las plantas que se crian en España (1762). El llibre conté 13 lamines de dibuixos fets per Gallicioli i duu a més una breu historia de la Botànica. El 1775, pòstumament, es publica un estudi seu sobre les morts aparents.

Miquel Bernades, com a naturalista complet no es limita a la Botànica, a la qual considera com una ciència auxiliar de la Medicina, també, abasta altres branques de la Història Natural com ara l’Ornitologia. Un exemple, n’esdevé la seva obra Historia de las aves más raras que se encuentran en España que no s’arriba a publicar.

Soci honorari de la Real Acadèmia Mèdica Matritense, el 1769, Bernades i Mainader participa en el projecte de creació d’una Acadèmia Medicopràctica a Catalunya per promoure l’actualització dels coneixements mèdics desprès de suprimida la Universitat el 1717 arran de la Guerra de Successió. Ell s’encarrega juntament amb Jaume Bonells, que també viu a la Cort, de tramitar l’aprovació de la nova institució.

Des de fa anys, la vila de Puigcerdà li té dedicat un carrer mentre que la Ciència li ha dedicat un gènere de plantes: Barnadesia, de la família de les compostes que compren unes 20 espècies d'arbusts sovint espinosos.