Galeria de metges

Neix a Cassà de la Selva dins la tercera generació dels metges Pascual de Llebrers, fill de Robert i Paula. Germà gran de Domingo, també metge i cosí de Pompeu Pascual Coris. Acaba batxillerat a Girona l'any 1913, havent estat intern als Maristes on té de company Josep Pla. Set anys més tard, el 1920, es llicència en Medicina a la Facultat de Barcelona i, tres anys després, acaba l'especialitat de Pediatria, després d'haver estat adscrit al Servei d'Infància del Departament d'infecciosos de l'Hospital Clínic on hi treballa també com a metge intern fent Urgències. Després, exerceix durant un temps al poble de Campmany, a l'Alt Empordà. Encara resident a Barcelona, és designat professor ajudant de Puericultura a l'Escola d'Infermeres de Santa Madrona alhora que assisteix com a metge a la Secció d'Infància de la Maternitat de Les Corts.

El 1922, s'estableix a Girona on inicia una gran tasca en el camp de la Pediatria. No tarda a afegir-se a l'explosió cultural que viu Girona amb el naixement del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GE iEG), l'Associació de música i l'Ateneu de Girona. Aviat compagina la pràctica mèdica amb la pedagogia i l'esport. Així és el creador de la Secció d'Atletisme dins el GEiEG, dóna classes de puericultura a l'Escola Normal de mestres, col·labora escrivint al Butlletí del Col·legi de Metges de Girona, institució on, durant un temps, és membre de junta i secretari com ho és també del Casino de Girona.

Per la seva vàlua professional en Pediatria, Pompeu Pascual és responsable del Servei d'Infància dels Establiments de Beneficència Provincial de Girona, tenint l'Hospici i la Secció d'Infants de l'Hospital de Santa Caterina a càrrec seu. Millora ostensiblement moltes qüestions de l'assistència en aquests àmbits i la seva divulgació, publicant conclusions i treballs molt útils. És també, Vocal de la secció primera de Puericultura i Primera Infància de la Junta Provincial de Protecció a la Infància i Repressió de la Mendicitat, és creador dels Dispensaris públics l'Hospital Provincial així com d'una Sala de Nens, separant-los dels adults, que inaugura el president Macià el 1933. Un any abans, el 1932, ha estat nomenat metge del Servei Oficial d'Higiene Infantil de Girona on organitza un Curs sobre les Malalties de la Infància que compta amb la participació d'altres pediatres com August Brossa, Salvador Goday o Pere Martínez-Garcia a més d'altres metges com el pneumòleg Lluís Sayé o l'endocrí Gregorio Marañón, entre altres.

Pompeu Pascual culmina el seu compromís ciutadà amb l'ingrés a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb qui concorre a les Eleccions Municipals del 12 d'abril del 1931, resultant escollit regidor de l'Ajuntament de Girona. President del Centre d'Unió Republicana l'any 1932, promou i subvenciona el setmanari Acció Ciutadana, òrgan del Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines. President del GEiEG el 1934, és fundador d'una altra revista, Víctors, de contingut literari i científic però de vida breu, només cinc números de gener a maig del 1936.

L'any 1936, Pompeu Pascual és elegit director de l'Hospital de les Comarques Gironines mentre que, en ple litigi civil, assumeix la presidència de l'Hospital, càrrec des del qual –pel seu prestigi i valor- refugia companys perseguits i protegeix el centre dels Comitès. En temps de guerra, organitza el Socors Blancs d'ajuda als refugiats i els Serveis d'Hospitals de rereguarda per atendre els ferits.

Exiliat a Xile l'any 1939, s'hi està deu anys i desenvolupa una gran activitat i estableix fructíferes coneixences. Just arribat a Santiago de Xile, Pompeu Pascual és nomenat metge d'honor de la 'Clínica de Niños Roberto del Río'. Poc després, treballa també al Departament d'Alimentació Pediàtrica de la casa Andròmaco i, després, de la Nestlé. Nomenat membre d'honor de la Societat Xilena de Pediatria, estableix vincles d'amistat amb els qui després serien presidents del país, Frei i Allende. El primer el nomenà cònsol honorari de Xile a Girona l'any 1965.

Torna a Catalunya el 1948 i s'estableix a Girona, havent de suportar l'execrable depuració que el seu Col·legi i el Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona exigeixen: inhabilitació per a càrrecs polítics i sindicals durant vuit anys i 'extrañamiento' del territori nacional per vuit anys. Torna, però, a exercir la medicina de forma privada i col·labora en tasques de recatalanització. A més, interessat per la Història, s'especialitza en els setges de la ciutat sobre el qual publica alguns treballs.

En reconeixement, el municipi de Cassà De la Selva li té un carrer dedicat i la ciutat de Girona, també. L'any 1980 Pompeu Pascual i Carbó és objecte d'un homenatge que organitza la Colla Excursionista Cassanenca conjuntament amb l'Ajuntament de Cassà de la Selva amb una sèrie d'actes que s'inicien amb una exposició amb documents, textos inèdits i fotografies del doctor Pascual. En la cloenda d'aquesta mostra, autoritats i familiars –entre els quals es troba el seu fill Pompeu Pascual Busquets, metge i polític català, es desplacen per descobrir la placa que, a partir d'aquest moment, durà el nom del doctor Pascual. Poc després, també l'Ajuntament de Girona li dedica un dels seus carrers i, novament, Cassà de la Selva li ret homenatge celebrant el centenari del seu naixement l'any 1997.