Metge de la Il·lustració a l’Hospital de la Santa Creu de Vic, pioner a Catalunya en la profilaxi antivariolosa, innovador terapèutic i docent
Biografia
Estudia medicina a la Universitat de Cervera on obté el títol de doctor en Medicina el 4 d’abril de l’any 1766. Se sap que quatre anys després, fa de metge a Gurb fins que, l’any 1772, guanya una plaça per oposició a l’Hospital de la Santa Creu de Vic on hi resta fins a la seva mort. Integrat plenament en el món de la Il·lustració malgrat la seva residència lluny de la capital, intervé activament en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i en la fundació de l’Acadèmia Mèdico Pràctica que després es converteix en Reial Acadèmia de Medicina. Home equilibrat, molt reflexiu i conscient de la seva professió no deixa de prodigar consells i raonaments als metges més joves, sempre com a resultat de la seva experiència. Defensa la transmissió de coneixements i la comunicació dels resultats dels tractaments a les Acadèmies de Medicina per garantir una difusió adient. L’actuació mèdica de Josep Pascual i Campo, no mancada de polèmica i amb aferrissades discussions amb alguns dels seus col·legues, és avançada per la seva època i destaca per unes aportacions concretes que el defineixen:
- Josep Pascual i Campo redacta puntualment unes taules meteorològiques mèdiques, costum del seu temps davant la preocupació de posar fi o atenuar l’embat de les epidèmies. Ell hi fa observacions i comentaris sobre les malalties i epidèmies que pateix la comarca d’Osona, destacant-hi la influència dels factors ambientals i recollint les seves experiències personals al respecte.
- És pioner a Catalunya en la pràctica de la profilaxi antivariolosa amb la inoculació preventiva, pràctica que divulga per tota la comarca. La seva aportació en aquest camp és valorada positivament pels metges de prestigi del seu temps.
- Defensor de l’ús dels mercurials en el tractament de la sífilis argumentant la disminució de la toxicitat del producte en les condicions establertes. Demana l’ajuda i opinió als seus col·legues de l’Acadèmia que aproven l’ús de friccions mercurials com alternativa per combatre el mal. Manté una intensa polèmica amb el metge tortosí que exerceix a Vic, Gaspar Armengol, qui s'oposa a aquest ús en considerar-lo tòxic.
Josep Pascual i Campo és autor d'un “discurso sobre el saludable y seguro metodo de hacer levantar a los enfermos de la cama” que es el resultat de les seves observacions sobre el comportament dels malalts i els beneficis que els aporta una pràctica gens usual en aquell temps. Amb la col·laboració del seu germà Antoni i d’altres metges escriu dos interessants treballs com un Memorial sobre la colocación de un órgano en una de las salas del Hospital de Vic, en el qual es pondera la importància de la música com element d’equilibri positiu per a la salut i millorarar les condicions assistencials del malalt. També, l'obra Interés de todo el mundo: La formación de los hombres, la perfección de los médicos on dóna nombrosos consells fruit de la llarga experiència viscuda.
MYC
