Galeria de metges

Neix a Barcelona. Als set anys ingressa a l’Escolania de Montserrat i inicia la seva formació musical sota el mestratge de Bartomeu Blanch (1816–1891). Després de completar la seva educació secundària, Capell continua els seus estudis a la Universitat de Barcelona, on es gradua en medicina l'any 1876. Al llarg de la seva carrera mèdica, exerceix en diverses localitats catalanes, incloent Juncosa, Gelida, Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Castellbisbal. Un aspecte destacat de la seva tasca mèdica és la seva experimentació en el camp de la hipnosi, fet que el porta a reunir una extensa biblioteca sobre aquest tema, lamentablement, aquesta col·lecció està perduda en l'actualitat.

Capell també té un paper clau com a secretari de l'Hospital Sant Joan de Martorell, on redacta un reglament el 1901 que, en part, encara roman vigent en l'actualitat.

Com a músic dona classes a Gelida (1876–1885), és organista i mestre de capella de la parròquia de Santa Maria de Martorell (1889–1991). Autor de diverses composicions musicals. Capell també té una faceta d’historiador: recopila documents històrics inèdits sobre Gelida, i també fa un recull de documents sobre el Monestir de Sant Joan de les Abadesses. A més, col·labora amb mossèn Antoni M. Alcover en la recopilació d’informació per a l’obra del diccionari català-valencià-balear.

Participa també en política, emparat per Unió Catalanista, i s’involucra activament com a delegat de Martorell a les assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901), sent un ferm defensor de la causa catalanista i contribuint a la difusió de les seves idees polítiques.

A Martorell, Capell lidera nombrosos projectes de rellevància social i econòmica. Funda el Centre Moral i Recreatiu de Martorell el 1893, proporcionant un espai d'esbarjo i cultura per a la comunitat local. A més, el 1906 és un dels impulsors del Centre Regionalista Dr. Robert, una iniciativa que va comptar amb la col·laboració de destacades personalitats com Pere Vendrell i Francesc Casas.

Capell promou la Compañía Minera Martorellense, que es dedicava a explotar un jaciment de galena situat entre Argentera i Sant Genís i arriba a ser-ne el gerent. La baixada dels preus del plom, produïda a partir del 1907, provoca una crisi temporal de l’empresa, i Capell perd tot el seu capital.

Joan Capell i Solé es va destacar com un individu inquiet i polifacètic. La seva incansable feina pel país i el seu compromís amb múltiples disciplines el van convertir en un referent de la Renaixença Catalana. El seu llegat perdura en la memòria d'aquells que valoren la seva contribució a la música, la medicina, la història i la política a Catalunya. La seva vida és un testimoni de la rica diversitat cultural i la recerca del coneixement que va caracteritzar l'època en què va viure. Sens dubte, és un exemple inspirador de la versatilitat i la dedicació de la vida d'un home a la medicina i la cultura catalana.