Otorrinolaringòleg dedicat a la docència i a la recerca des de la direcció del Servei d’ORL de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Biografia
Gabriel Capellá, fill de pares mallorquins, vingué a Barcelona de petit amb la seva família, on el seu pare, funcionari estatal, havia estat destinat.
Començà la carrera de medicina, el 1933, a la reformada facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona, durant la República. Quan va acabar la Guerra Civil, el règim franquista no va admetre els títols d’aquella promoció i Gabriel Capella va tornar a fer la carrera i es llicencià, el 1941.
Durant els estudis es va interessar per l’especialitat d’otorrinolaringologia (ORL) i entrà d’alumne intern a la càtedra del professor Ferran Casadesús Castells, on va continuar adscrit quan va acabar la carrera. Fou nomenat professor adjunt de la càtedra el 1945 i es va dedicar a la docència, una de les seves passions, i a fer recerca sobre l’anatomia patològica de la seva especialitat al servei del professor Julio García Sanchez-Lucas. Feu la tesi de doctoral i la presentà a la Universitat de Madrid, el 1948.
Clínic i cirurgià reconegut, el 1952 fou nomenat cap clínic del Servei d’ORL de l’Hospital Provincial de Palma de Mallorca. L’any 1956 va guanyar una plaça de metge al Servei d’ORL de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on serà nomenat cap de servei el 1965, allà treballa amb Joaquim Abelló Roset, Antoni Campmajó, Josep Maria Montserrat, entre altres.
Al llarg de molts anys va canalitzar la seva vocació docent organitzant molts cursos d’actualització en tots els camps de l’ORL, amb la participació de notables professors nacionals i estrangers contribuint de forma important a la formació de diverses generacions d'otorrinolaringòlegs. Quan es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va reprendre la seva activitat docent inicialment al Departament de Fisiologia i, posteriorment com a professor encarregat d’ORL, on va arribar a ser professor titular.
L’altra passió de Gabriel Capellá va ser la investigació tant clínica com experimental essent un prolífic autor d’articles en revistes i publicacions mèdiques que abasten les diferents branques de l’especialitat. Aquesta inquietud el va portar a participar en nombrosos cursos i congressos de la seva especialitat. Fou acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, el 1954, de Palma de Mallorca el 1957, de Galícia i Astúries el 1972 i president de la Societat Catalana d’Otorinolaringologia de 1976 a 1978.
Es va casar amb Antonia Munar Ques, germana del destacat metge mallorquí Miquel Munar Ques, tingueren tres filles i un fill, Gabriel Capellá Munar, també metge.
MBC
