Galeria de metges

Fill de Joan Capellà, de Palamós, i de Rosario Valls, de Cruïlles. De petit viu a Verges i, sobretot, a Palafrugell. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, es gradua el 1948. El 1958 obté el títol d’especialista en enfermedades del corazón y los vasos, atorgat per l’Escola de Cardiologia i Angiologia de la Universitat de Barcelona.

Els seus primers passos en l’àmbit de la medicina són com a metge becari del Sanatori Tres Torres del Patronato Nacional Antituberculosos, el 1949, a la Previsión Ferroviaria i al Dispensari Antituberculós de Barcelona com a metge interí. Després fa una substitució com a metge de poble a Sant Vicenç de Castellet. Al mateix temps, comença una consulta privada al carrer Aribau de Barcelona ja com a especialista de l’aparell respiratori. Més endavant, cap a 1954, torna a la seva terra i passa consulta a la Bisbal d’Empordà. També, aquest mateix any, entra a formar part del grup de metges que engeguen el projecte del Sanatori de Terrassa, anomenat, en aquell any de fundació (1952), Ciudad Sanatorial de Tarrasa.

El sanatori de Terrassa era un hospital de grans dimensions (mil sis-cents interns de llarga estada). L’organització del centre estava formada per un metge director i quatre caps clínics, un dels quals, el doctor Capellà que, juntament amb metges de renom com el doctor Antoni Caralps Massó, en cirurgia, i el doctor Antoni Puigvert Gorro, en urologia, iniciaren un camí de treball i de gran col·laboració. El desembre de 1956 reben la visita del doctor Martínez Bordiu, marquès de Villaverde, que passa uns dies al sanatori amb l’interès d’aprendre les tècniques quirúrgiques del doctor Caralps. Aquest mateix any 1956, el doctor Capellà accepta una substitució per al Montepío Textil de Enfermedades de Manresa, lloc en el qual coneix la infermera i practicant M. Carme Vilurbina i Suñé, amb qui es casa, a Montserrat, el setembre de 1957, i passa a residir en aquesta ciutat.

Quatre anys després de viure a Barcelona, el doctor Capellà fixa la seva residència a Manresa i compagina la feina a Terrassa amb la del Seguro Obligatorio Enfermedad (SOE) com a metge especialista d’aparell respiratori, a més de passar visita en tots els centres manresans de referència d’aquella època i de mantenir una consulta particular al carrer Barcelona de Manresa.

Gran estudiós de la pneumologia, acut a diversos congressos: Montpeller, Madrid, Sevilla, Canàries, València. També presideix la filial del Bages de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i hi fa aportacions a la seva revista d’Annals de medicina. A principis dels anys setanta, per excés de feina, deixa el sanatori de Terrassa i se centra en Manresa, ciutat en la qual queda íntimament lligat per mitjà del seu treball (Clínica de Sant Josep, Sant Joan de Déu, Hospital de Sant Andreu i Centre Hospitalari) i la seva família.

Més endavant, col·labora en la creació de l’Escola d’Infermeria de Manresa, de la qual és professor, i en la Unitat Coronària de Manresa, per a la qual fa de metge consultor.

El doctor Capellà, a més de ser un metge d’una gran humanitat, també es prodiga per uns grans dots d’orador i és convocat sovint per fer conferències de tota mena; homenatges a antics companys metges o xerrades per abandonar l’hàbit del tabac.

El mes d’agost de 1978 pateix una embòlia que el deixa fora de servei i mancat de la parla, l’escriptura i els moviments de la part dreta del seu cos. Malgrat tot, manté la memòria general ben viva i s’esforça per mantenir-se dret amb el bastó. Fa recuperació de la parla a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i aconsegueix tornar a escriure una mica i a dir certs mots que li permeten comunicar-se amb la família i els amics.

L’any 1999, el Col·legi de Metges de Barcelona, a Manresa, presidit pel Dr. Joan Maria Aranalde, acompanyat pel Dr. Antoni Puche (secretari) i el Dr. Lluís Guerrero (president de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut), decideix atorgar a Rossend Capellà el Premi de Vivències Mèdiques “Doctor Pere Tarrés i Claret”. El guardó és lliurat pel Dr. Ciril Rozman que l’acompanya amb les paraules següents: “Una vida professional intensa presidida per la seva ciència i la seva bonhomia”.

Casat amb M. del Carme Vilurbina i Suñé, han tingut sis fills. El dia 24 de maig de 2001 mor al Centre Hospitalari de Manresa envoltat de la seva esposa i els seus fills.