Pioner de la Cirurgia Toràcica a l’estat espanyol
Biografia
Nét del catedràtic de Terapèutica Josep Antoni Massó i Llorens (1835-1906), estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. D’estudiant, és intern d’Anatomia a la càtedra del professor Manuel Serés i, desprès, de Cirurgia a la a del professor Torres Casanova. Llicenciat el 1925, es doctora en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Madrid el 1936.
És professor ajudant d’Anatomia a la Facultat de Medicina des del 1928 al 1928 i, a la mort del professor Torres Casanova, segueix a la càtedra de Cirurgia que ocupa Antoni Trias, qui li suggereix que es dediqui a la Cirurgia Toràcica i li encarrega la vigilància dels malalts toràcics hospitalitzats. També, li facilita que pugui fer una estada a Paris al servei del professor Sergent.
A la seva tornada de Paris, entra a treballar al Sanatori Antituberculós de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramanet, dirigit pel doctor Barjau i on practica les primeres lobectomies realitzades a l’estat espanyol entre 1935 i 1940.
Cinto Reventós, director del Servei de Tisiologia de l’Hospital de Sant Pau, proposa Antonio Caralps que creï una secció de Cirurgia Toràcica al seu servei. El 1941, es crea el nou Servei de Cirurgia Toràcica a l’Hospital de Sant Pau, guanya la plaça de cap del departament per oposició.
El 1935, ingressa a la Clínica Plató com a cirurgià toràcic, una especialitat que inicialment restringia el seu camp d’acció a la tuberculosi. A la Plató, l’any 1936, per primera vegada a Espanya, Caralps opera una pericarditis constrictiva, intervenció que significa la seva introducció en la Cirurgia cardíaca. El 1953, obté la plaça de cirurgià del Patronato Nacional Antituberculoso amb destí al Sanatori de Terrassa on esdevé cap del Servei de Cirurgia.
Home d’una activitat inesgotable, Antoni Caralps i Massó no únicament té temps per operar i convertir-se en el màxim expert en el tractament quirúrgic de la tuberculosi, és, també, un impulsor dels estudis de la Cirurgia experimental en el camp dels transplantaments en animals.
El 1972, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya amb un discurs sobre La tercera circulació. És, també, membre honorari de les Acadèmies de Saragossa i Palma de Mallorca. Cavaller de l’Encomana de l’Orde Civil de Sanitat, membre de la Sanitat Pública Francesa i Regent d’Honor de l’American College o Chest Physicians i Medalla de Plata al Mèrit del Treball. L’any 1987, la Generalitat de Catalunya el distingeix amb la Creu de Sant Jordi i, un any després, rep el premi Virgili de la Societat catalana de Cirurgia.
MBC
