Metge internista brillant i humanista, orientat cap a la nefrologia, impulsor del primer trasplantament renal d’Espanya
Biografia
Antonio Caralps Riera va néixer a Barcelona el 22 de març de 1934, fill del cirurgià toràcic Antonio Caralps i Massó. Va cursar el batxillerat al Col·legi dels Pares Jesuïtes de Sarrià, on va obtenir el Premi Extraordinari en l’examen d’Estat.
Va iniciar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, graduant-se l’any 1957 amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i amb la qualificació d’excel·lent cum laude a la seva tesi doctoral, titulada “La circulació limfàtica”. Durant la carrera, va ser alumne intern de la càtedra del professor Agustí Pedro Pons i va guanyar per oposició la plaça de metge de guàrdia del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic.
Entre 1960 i 1962, es va especialitzar en nefrologia a l’Hospital Necker de París, sota la direcció del prestigiós professor Jean Hamburger, pioner dels trasplantaments renals i referent internacional en immunologia. El 1962, va fundar el primer dispensari específic de Nefrologia de l’Estat, a l’Hospital Clínic de Barcelona, que ràpidament esdevingué el centre més actiu del país.
El 23 de juliol de 1965, juntament amb el Dr. Josep M. Gil-Vernet, va liderar el primer trasplantament de ronyó amb èxit a l’Estat espanyol, procedent d’un donant cadàver. La pacient va sobreviure i va gaudir d’una llarga vida. L’any 1966, presidí el XVI Congrés Mundial de Trasplantaments celebrat a Barcelona, consolidant el seu paper de pioner i líder internacional en aquest camp.
Al llarg de la seva carrera va dirigir els serveis de nefrologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron i, posteriorment, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, on va exercir fins a la seva jubilació el 1999.
Com a docent de la Universitat de Barcelona (UB), va contribuir a la formació de diverses generacions de metges, molts dels quals es convertirien en impulsors de nous programes de trasplantament en diferents hospitals. Els seus estudiants en destacaven especialment la claredat i el rigor en les explicacions.
El 1984, va ingressar com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, amb el discurs sobre el procés de morir i sobre la mort i el seu aprofitament. Aquell mateix any va ser nomenat primer president de la Societat Catalana de Trasplantaments (SCT), càrrec que va ocupar fins al 1989.
El 19 de juny de 1985 fou distingit amb la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat, atorgada pel ministre de sanitat Ernest Lluch, en reconeixement als seus treballs pioners en el trasplantament d’òrgans.
A més de la seva tasca mèdica i docent, va publicar més de 150 articles científics en revistes nacionals i internacionals i és autor o coautor de llibres de referència com: “Trasplante renal” (1983), “Trasplante de órganos y tejidos” (1985), “Infección urinària” (1985), “Litiasis urinària” (1991), “Llibre de text de nefrologia” (1995).
També va tenir una trajectòria en la vida pública: entre 1995 i 1999 va ser alcalde d’Alella (Maresme), com a cap de llista de Convergència i Unió (CiU).
MBC
