Biografia
Els Caralt donen nom a una altra nissaga d’oftalmòlegs de la primera meitat del segle XX. La coincidència del cognom i nom Delmir de Caralt dins la mateixa família ha portat a certes confusions. Els orígens d’aquesta família del Maresme arrenquen a principis del segle XIX, de la unió de Josep de Caralt Argila i Maria Matheu Jaques, que tenen quatre fills, dos dels quals interessa recordar aquí. Delmir de Caralt Matheu (1835-1914) advocat, fabricant, propietari, polític conservador i president del Foment del Treball Nacional que es casa amb Filomena Sala Tió, pares d’almenys set fills, un d’ells el metge oculista Ignasi de Caralt Sala (+1946) que té un consultori al 21 de la Ronda de Sant Pere. Un altre, és Delmir de Caralt Sala, casat amb Maria dels Àngels Puig, pares del gran cineasta amateur Delmir de Caralt i Puig. Per un altre costat, Josep de Caralt Matheu, metge oculista, es casa amb Isabel Sanpera i, fruit d’aquest matrimoni, neix Delmir de Caralt Sanpera, que esdevé metge oculista com el seu pare.
Josep de Caralt i el seu fill Delmir tenen una clínica oftalmològica a la Plaça de Catalunya, entre Bergara i Pelai, segons recorda Francesc Bordàs Salellas a les seves memòries sobre l’Oftalmologia. La reputació dels De Caralt fa que es trobin entre els grans oftalmòlegs de principis del segle XX com Manuel Menacho i Josep Antoni Barraquer. Josep de Caralt és membre de l’Acadèmia Oftalmològica de Barcelona i la presideix l’any 1904. La intensa activitat mèdica els porta a traslladar la clínica a l’entresòl del 79 de la Rambla de Catalunya, els ajuda Ignasi de Caralt Sala, nebot i cosí respectivament.
Delmir de Caralt Sanpera estudia a Barcelona i amplia estudis a Paris amb els oftalmòlegs Galezowski, Wecker i Landolt. De tornada, com hem dit, exerceix l’Oftalmologia al costat del seu pare. Membre actiu del moviment associatiu de la nova disciplina oftalmològica, esdevé president de l’Associació d’Oftalmologia de Barcelona el bienni 1928-1929. Entre els membres de la seva junta, Ignasi Barraquer és el vicepresident i Antoni Vila Coro, el secretari. És ponent a l’Institut Medicofarmacèutic on disserta amb conferències com, entre d’altres, Un nuevo tratamiento de la queratitis (1907) i Enfermedades oculares de origen dentario (1924).
Delmir de Caralt publica les seves observacions clíniques, participa a diversos congressos nacionals i internacionals des del 1903. A més, desenvolupa una intensa labor publicista des del 1908 i fins al 1928, especialment, a la revista Archivos de Oftalmología Hispano-Americanos. El 1933, es retira i mor el 1944 a Sant Boi de Llobregat, vidu de Concepció Soldevila Castells des del 1907, pares d’una filla que els sobreviu.
AZ
