Home clau en les iniciatives mèdiques, culturals, urbanístiques i polítiques de Sant Andreu de Palomar del primer terç del segle XX
Biografia
És el segon dels fills de Can Damià, botiga i fàbrica de pastes de sopa del encara poble de Sant Andreu de Palomar, que no s’annexiona a Barcelona fins al 1897. Assisteix als pàrvuls del Col·legi Mateu Ferran i, després, fa el batxiller al Col·legi de Jesús, Maria i Josep de Sant Andreu fins que va a Barcelona a estudiar la carrera de Medicina. Es llicencia el 1899 i, un any després, es doctora en Medicina i Cirurgia a Madrid amb només 23 anys.
Abans d’acabar la carrera, ja col·labora a la revista Distrito Noveno, on s’encarrega de fer la crònica local, una secció habitual en la que escriu articles de caràcter reivindicatiu. Pertany al Cercle Catòlic de Sant Josep, institució cultural molt identificada amb el barri de Sant Andreu.
Josep Cararach Mauri compagina fer de metge de família molt apreciat al poble amb el seu compromís amb les entitats locals. Amb fama de molt treballador i d'home eficient, manté un gran nombre d’activitats paral·leles, en la majoria de les quals té un paper influent quan no dirigent. Ingressa al Sometent de Sant Andreu i l’anomenen cap de Sanitat. El 1901, juntament amb Ignasi Iglesias, funda l’Agrupació Catalanista Foc Nou amb la finalitat de promoure la cultura catalana i que organitza els primers Jocs Florals de Sant Andreu amb la participació de Mossèn Jacint Verdaguer. El 1906, funda i presideix l’entitat mutualista Previsió Obrera per atendre les necessitats d’invàlids i ancians. També, la secció local de la Creu Roja i la Junta Benèfica de Sant Andreu i La Sagrera. S’afilia al Centre Popular Catalanista, del que arriba a ser el president i director d’Autonomia, el seu òrgan d’expressió. Més tard, s’afilia a la Lliga Regionalista.
El 1905, és elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on aconsegueix nombroses millores de caràcter urbanístic pel barri i també que els andreuencs deixin de pagar taxes a Barcelona. Cararach és reelegit en tres ocasions més en representació per la Lliga Regionalista fins a l’arribada de la República, moment en que dimiteix del càrrec. També, deixa la presidència de la Unió Mèdico-farmacèutica de Sant Andreu.
És de destacar el suport econòmic i moral que Josep Cararach dóna per obrir la Clínica Sant Jordi, que es funda l'any 1926 pel seu fill Pere Màrtir, el seu gendre Josep Dencàs i Agustí Marí Guinart, entre d'altres. La Clínica s’esdevé la institució sanitària més notable del barri i, des de llavors, viu una constant expansió. Des dels inicis, Josep Cararach presideix el seu Consell d’Administració.
Molt afectat per la Guerra Civil i la duresa de la postguerra, Josep Cararach i Mauri no torna a exercir. Complerts els 65 anys, es trasllada a viure al carrer Casp, a la Casa Calvet, on mor als 91 anys. Abans, però, ha tingut temps per pertànyer i col·laborar activament en l'Associació d'Amics de la Ciutat de Barcelona, entitat de la que n'esdevé vicepresident.
L’any 1994, l’Ajuntament imposa el seu nom del Doctor Josep Cararach i Maurí a una plaça com a mostra d’agraïment a les millores que ell va impulsar pel barri de Sant Andreu.
MBC
