Catedràtic de Terapèutica de la Universitat de Barcelona, home de gran prestigi a Barcelona
Biografia
Seguint la línia professional del seu pare, el general lliberal gironí Jaume Carbó Bissech, inicia la carrera militar obtenint el grau de sotstinent gràcies a l’acte heroic que protagonitza a la Batalla de Vergues, al Solsonès, durant la segona Guerra Carlina. Tot i el seu èxit, abandona la vida militar i marxa a estudiar Medicina a Madrid on, a més, estudia Filosofia i Lletres.
El 1851, acabada la carrera i sent metge, s’instal·la a Mataró com a conseqüència d’una malaltia greu. Narcís Carbó viu durant uns anys a la capital del Maresme on hi funda l'Ateneu Obrer, que presideix el 1855. Encara a Mataró, ha d'afrontar l’epidèmia de còlera del 1854, a conseqüència de la qual hi perd la seva primera dona.
Quatre anys després, Carbó torna a Barcelona on guanya les oposicions per a substitut de la places de Física i Química Mèdica i, també, de Toxicologia i Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, activitat docent que exerceix fins al 1858. Posteriorment, dóna classes d'Higiene pública i privada fins al 1864, moment en què ja, per concurs, obté en propietat la càtedra de Terapèutica, Matèria Mèdica i Art de receptar.
El 1857, per oposició, Narcís Carbó entra a la Reial Acadèmia de Medicina amb un discurs sobre La acción fisiológica de los medicamentos en sus relaciones con la patología y la terapéutica. Més endavant, presideix la institució els anys 1877 i 1878. Ingressa, igualment, a l'Acadèmia de Ciències i Arts, presidint-la el 1866. L’any següent, accedeix a la presidència de l'Institut Mèdic de Barcelona.
El 1869, és vocal de la junta de la Casa de Maternitat i Expòsits durant un any. L’any següent, Barcelona ha d'afrontar una epidèmia de febre groga i Narcís Carbó és designat vocal de la Junta de Sanitat. Durant aquest episodi, fa investigacions microbiològiques de les aigües i dels fetges dels difunts per estudiar el funcionament de la malaltia. Aquest activitat és la base del treball sobre l'epidèmia que publica per a l'Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia pel qual el govern de l’Estat li atorga la Creu de la Beneficència de segona classe.
Entre 1872 i 1874, Carbó i Aloy presideix la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i l'Acadèmia Medico Farmacèutica del 1877 al 1881. L'any 1877, pronuncia diverses conferències a l'Ateneu Barcelonès, que presideix en diferents mandats. El 1878, però, és quan comença a desplegar el seu criteri sobre les diferències entre Catalunya i Castella des d’aquesta institució. Convençut que les diferències i les tensions territorials són fruït de les diferències entre dues races, proposa la cultura i els vincles de la civilització com a solució per una millor unió.
Publica diverses monografies sobre temes mèdics, a més del Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero, que publica el 1889.
Al llarg de la seva vida, Narcís Carbó i Aloy és objecte de múltiples distincions, entre d’altres, és nomenat Comanador de la Reial Orde de Carles III i l'Orde d'Isabel la Catòlica.
MBC
