Galeria de metges

Estudia els primers cursos de Medicina a la Universitat de Barcelona fins al 1857 que es trasllada a Madrid per acabar els estudis a la Universitat Central. Ingressa per oposició al Cos de Sanitat Militar i acaba la seva carrera militar amb el grau de Metge Major. Sebastià Busqué és condecorat en dues ocasions: el 1865, quan rep la Creu d’Emulació Científica i, més tard, amb la Creu de Carles III per la seva participació en l’ atenció dels ferits del “Motín de San Gil”, una sublevació contra Isabel II iniciada al Quarter de Sant Gil de Madrid el 22 de juny del 1866 amb la intenció de derrocar la monarquia, un motí que popularment es va conèixer com “motín de los sargentos” perquè eren els suboficials d’artilleria els que inicien la sublevació.

La major part de la pràctica mèdica en la sanitat militar de Busqué Torró es dedica a l’avaluació dels soldats invàlids. El seu pensament mèdic es centra en el corrent més avançat de l’època, que és la mentalitat fisiopatològica i l’aplicació de la gimnàstica com a tractament mèdic. S’inspira en les idees de Henrik Ling (1776-1839), pare de la Gimnàstica Sueca que aspirava a obtenir la perfecció física i moral mitjançant uns exercicis físics sistematitzats en durada i moviments que es podrien utilitzar tant en el camp mèdic com en el pedagògic, l’estètic i el militar.

Sebastián Busqué perfila el concepte de gimnàstica mèdica al voltant del 1865 quan publica Gimnástica higiénica, médica y ortopédica. Las idees de Busqué en aquest llibre coincideixen amb les propostes d’altres professors francesos de gimnàstica que resideixen a Madrid com Alfons de Vignolles, que el 1859 és el fundador del local on Busqué, como a bon militar, hi practica la gimnàstica. Allí coneix les màquines modernes que permeten exercicis de força i les escales ortopèdiques que serveixen per tractar deformitats. Aquesta experiència, unida als coneixements mèdics que té Busqué, li permeten aprofundir en les aplicacions fisiològiques del exercici terapèutic.

Busqué Torró dedica, a més, notables esforços a la Hidrologia i arriba a crear un establiment balneari per a militars on els proporciona tractament específic per als invàlids de guerra. La seva convicció que la Hidroteràpia és una arma terapèutica, el 1875, el duu a escriure una publicació sobre “salus per aquam”.

El 1865, Sebastià Busqué ingressa a l’Academia Médico-Quirúrgica, creada el 1844 –que entre 1859 i 1872, uneix metges i cirurgians sota la presidència de Pere Mata i Fontanet- i que té com a òrgan d’expressió El Pabellón Médico, revista de tendència progressista i experimental. Busqué hi publica els seus primers articles sobre gimnàstica, que formaran part del seu llibre Gimnástica, Higiénica, médica y ortopédica en el què, per primer cop a la història, s’utilitza el terme “Rehabilitació”, fet que té una notable repercussió al nostre país i fora d’ell.