Galeria de metges

Fill de Leonci Soler March (1857 – 1932) -natural de Manresa, pròcer, arxiver, advocat, escriptor i polític d’Unió Catalanista, partit pel qual és diputat a Corts- i de la valenciana Empar Terol Cucurella, estudia el batxillerat a Saragossa i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on obté el grau de llicenciat el 1921. Mariano Soler Terol pertany a una promoció mèdica amb companys que seran molt reconeguts, entre ells el psiquiatre Ramon Sarró, l’uròleg Bayona Martí, el cirurgià Jaume Pi Figueras, el cirurgià plàstic Pere Gabarró i l’organitzador dels Dispensaris Antituberculosos, Conrad Xalabarder. També, Lluís Ribó Rius, company amb qui, només acabar la carrera, fan una estada a Lió i Viena per especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica (COT) amb els professors Michel i Bohler, respectivament.

De tornada a Barcelona el 1924, Soler Terol obre la seva pròpia consulta al pis segon segona del número 237 del carrer Mallorca, cantonada amb el Passatge Mercader, on atén les “malalties dels ossos i deformitats”. El 1926, durant un temps, un anunci informa que atén també problemes d’articulacions en un altre despatx professional a la Plaça d'Urquinaona, 4. Paral·lelament, ha començat a exercir com a cap de Cirurgia Ortopèdica del Sanatori Marítim de Sant Josep, centre ubicat a la Barceloneta amb una capacitat de 50 llits atesos per monges franciscanes. Poc després, substitueix en la direcció Josep Giró Savall (+1937), promotor de la creació d’aquest centre el 1908 amb la finalitat de tractar nens amb tuberculosis òssia per mitjà de l’helioteràpia, un tractament de banys de sol que tenia gran predicament a principis del segle XX. En els congressos sobre tuberculosi, llavors, s’emfatitzava l’extraordinària acció beneficiosa del clima marítim en el tractament de la tuberculosi quirúrgica.

A més, entre 1927 i 1928, per ampliar coneixements, Soler Terol és ajudant honorari de la Clínica d’Operacions de la Facultat de Medicina de Barcelona. Quan esclata la Guerra Civil, Soler Terol és militaritzat per l’exèrcit republicà i, amb el grau de capità metge assimilat, és nomenat director de l’Hospital Militar del carrer Tallers. Després, fuig a França i passa al costat nacional on s’està fins al final del conflicte bèl·lic. Primer, té el càrrec de tinent i, després, ascendeix a capità metge. Quan torna a Barcelona, és depurat “sense causa” i recupera el seu càrrec de director del Sanatori Marítim de Sant Josep.

L’any 1931, Soler Terol participa en la fundació de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia alhora que forma part de la seva primera junta, que presideix Joaquim Riba de Sanz, ocupant el càrrec de vicesecretari. El febrer del 1939, assisteix al Congrés Mèdic Militar que se celebra a Castelló. Més endavant, assisteix a diferents cursos i congressos d'actualització de l'especialitat de COT alhora que, inicia una intensa activitat com a conferenciant a les diferents institucions mèdiques. Membre del consell de redacció d'Ars Mèdica, revista en què publica alguns articles com també fa a Revista Mèdica de Barcelona i als Annals de Medicina.

Casat amb Mercè Fisas Planas, un dels seus sis fills, és el cirurgià ortopèdic Mariano Soler Fisas (1926-2012), director del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a la Residència de la Seguretat Social de Girona, llavors anomenada del “General Álvarez de Castro”. Un germà, Lluís Soler Terol (1888·1958) també era metge tot i que també llicenciat en les carreres de Dret i de Filosofia i Lletres, àmbits en què hi destaca més i, especialment, en el camp de la recerca i també com a dramaturg.