Galeria de metges

Neix a Barcelona però estudia el batxillerat a Burgos on es trasllada la família amb motiu de la Guerra Civil. Acabat el conflicte, però, torna a Barcelona i comença a estudiar Medicina el curs 1939-1940 i es llicencia l'any 1945. Un cop acabada la carrera, amplia estudis a París on assisteix al Servei de Pneumologia de l'Hôpital Claude Bernard i al Servei de Malalties Digestives de l'Hôpital de Sant Antoine.

L'any 1949, obre una consulta privada al principal del número 586 de l'Avinguda Diagonal –llavors rebatejada del 'Generalísimo'-, al mateix despatx que, fins un parell d'anys abans, ocupava l'antic catedràtic de Patologia General, Lorenzo Gironés, exiliat voluntàriament a Nicaragua. Dins del camp de la Patologia Bronquial i Digestiva, Soler Jorro es decideix per la pràctica de l'Endoscòpia, una tècnica de diagnòstic i tractament especialment delicada en una època en què tota la instrumentació es feia amb material rígid. Aviat, la seva habilitat el converteix en un expert i afavoreix la seva col·laboració amb el professor Pere Piulachs a la càtedra de Cirurgia de l'Hospital Clínic on ocupa una plaça d'ajudant de classes pràctiques de Patologia i Clínica Quirúrgiques al llarg dels anys seixanta. Paral·lelament, se li ofereix la creació d'un Servei d'Endoscòpia a la Clínica del Dr. Antoni Puigvert, una iniciativa que no arriba a consolidar-se. Finalment, el lloc on definitivament exerceix l'activitat endoscòpica -a banda d'entre la clientela privada-és a l'Hospital de la Vall d'Hebron on atén tant pacients adults com pediàtrics fins al final de la seva trajectòria professional.

Dominant amb seguretat i habilitat la tècnica endoscòpica, Soler Jorro destaca per la seva actuació en tres àmbits concrets: el tractament de les estenosis esofàgiques per ingestió de càustics, l'extracció de cossos estranys tant de l'arbre bronquial com de l'esòfag i l'estómac així com en el tractament pal·liatiu de les estenosis malignes de l'esòfag. Membre de diverses Societats i Acadèmies, la seva contribució és igualment destacada en el tractament pal·liatiu dels tumors malignes de l'esòfag, cas en què en molts dels casos, hi col·loca els denominats tubs de Souttar o Häring, amb una modificació personal que facilita una alimentació tolerada per al pacient.

Des de sempre, la ingestió involuntària de substàncies càustiques -gairebé sempre productes de neteja- ha estat un dels accidents més greus dins l'àmbit domèstic. Amb gran incidència entre la població infantil, la ingesta del càustic provoca greus cicatrius estenosants sobre les mucoses digestives amb la consegüent aparició d'una dificultat per a la correcta alimentació de l'infant fins al punt de posar en perill la seva vida. En front d'una terapèutica quirúrgica molt arriscada i de pronòstic incert, Soler Jorro ofereix l'alternativa d'un tractament conservador basat en dilatacions mitjançant sondes toves i repetides durant el temps necessari fins a eixamplar l'estretor per permetre el pas dels aliments. En la majoria dels casos en què aplica aquest mètode, l'èxit l'acompanya i, especialment, els pacients més petits troben en aquesta estratègia una solució al seu preocupant problema. Però, aquest metge barceloní va més enllà. Conscient de la gravetat de la situació –en aquell moment, només a Catalunya, cada any, es produïen cent accidents d'aquest tipus- s'implicà personalment en una campanya per revertir la situació i, entre altres, recomana acolorar els líquids de neteja perquè no se'ls confongui amb l'aigua. Alhora, demana que se'ls mantingui lluny de les mans dels infants.

Un altre accident molt freqüent entre la població infantil és la ingestió de petits objectes o fragments d'aliments que poden quedar enclavats en les vies digestives o -amb gran perill vital- en la via aèria. L'extracció d'aquests cossos estranys requereix una gran habilitat i fins i tot enginy per trobar la forma menys traumàtica per treure'ls a l'exterior. Durant gairebé trenta anys, és l'especialista de referència i, especialment, a l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron on la seva presència es fa imprescindible nit i dia per solucionar aquestes urgències habituals en qualsevol moment. A més, durant molts anys, Soler Jorro és metge de la Societat General d'Aigües de Barcelona, entitat de què el pare, Josep M de Soler Nolla n'és director.

Entre altres aficions, Soler Jorró pràctica especialment la vela, una activitat que omple molts dels seus moments de lleure. Senzill, afectuós i proper als seus pacients, transmet de forma natural una sensació de confiança. El 1995, molts dels que havien estat sota les seves mans, agrupats en l'Associació de Cremats per Ingestió de Càustics, li ofereixen un emotiu homenatge per agrair-li la seva dedicació i el seu esforç al llarg de la seva carrera professional.

Casat en segones núpcies amb Aurora Sabater, Carles de Soler Jorro té tres fills i dues filles del seu primer matrimoni amb Mercedes Bigas però cap segueix la carrera del pare. En els darrers anys de vida, pateix un llarg i progressiu deteriorament de salut fins a arribar a la mort el 19 de gener del 2006.