Galeria de metges

Biografia

Neix al si d’una família catalana de llarga tradició editorial: els seus pares són Manuel Salvat Xivixell i Magdalena Espasa Anguera, ell fundador de Salvat Editors (1897) i ella germana dels seus socis propietaris d’Espasa (1881). Manuel Salvat i Espasa, el segon de deu germans, acaba el batxiller l’any 1891 i no és continuador de l’empresa familiar com el seu germà Pau. Amb una marcada vocació mèdica, ingressa a l’antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme de Barcelona, es llicència i aprova totes les assignatures de doctorat amb la tesi sobre la Placenta prèvia y su tratamiento el mateix any 1898.

Especialitzat en Pediatria i Tocoginecologia, mentre fa la carrera, és alumne intern per concurs a la Casa de la Caritat. Uns anys després, es col·legia i continua exercint a la Casa de Socors. Tres anys després, treballa de metge de mútua a la Societé Gènerale i, més endavant, a La Preventiva i a La Equitativa. El 1911, per concurs, obté la plaça de metge al Cos d’Inspectors Escolars que s’acaba de crear i del qual, més tard, és escollit delegat i responsable de Centre. Defensor de la concepció pedagògica integral i de la necessària col·laboració entre mestres i sanitaris, disserta reiteradament sobre diferents aspectes de la higiene escolar i la millora de la salut dels infants, com recull a Perspectiva médico escolar (1936). Home culte i pediatre de gran prestigi social, també, és autor de diversos treballs sobre les afeccions pulmonars i la mortalitat infantil. Publica, igualment, articles de temàtica diversa a El Criterio Católico de las Ciencias Médicas, La Enciclopedia i a La Vanguardia, entre d’altres. A més, és col·laborador del Diccionari de Medicina de Manuel Corachán, projecte endegat per l’Assemblea del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana del 1930 que es publica l’any 1936.

Ben aviat, Manuel Espasa és un membre molt participatiu en les diferents institucions mèdiques catalanes i assumeix diferents càrrecs al llarg de la seva vida. L'any 1903 és tresorer de l’Institut Mèdic Farmacèutic i (1903) i president el 1917, comptador de L’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques l'any 1909 i vocal de la Unió Medico Farmacèutica el 1922. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina des del 1909, és elegit acadèmic numerari el 1921. El seu discurs d’ingrés tracta els Fundamentos científicos para el establecimiento de la profilaxis antituberculosa en las escuelas. L’any 1926, es funda la Societat Catalana de Pediatria i Manuel Salvat Espasa n’esdevé el seu primer president fins al 1928.

Metge en cap de la secció mèdica de la Caixa de Pensions des del 1922, Salvat Espasa s’implica directament en la lluita contra la tuberculosi infantil i és artífex -al costat de Conrad Xalabarder- de la construcció de l’Institut Antituberculós “Francisco Moragas”, els anomenats Dispensaris Blancs, que subvenciona la mateixa Caixa i que s’inaugura l’any 1932.

Destaca especialment la seva pertinença a l’Associació de Metges de Llengua Catalana i la seva decisiva intervenció en l’organització del I Congrés Internacional de Llengua Catalana que es celebra el 1906. Després, juntament amb Enric Ribas Ribas i Domènec Martí Julià, Salvat Espasa és organitzador del I Congrés de Metges de Llengua Catalana que, presidit per Miquel A. Fargas, se celebra a Barcelona el 1913. Els Congressos tenen continuïtat i compten amb la participació de Manuel Salvat fins al IX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que té lloc a Perpinyà el mes de juny del 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. La interrupció s’allarga quaranta anys i Manuel Salvat mor sis anys abans de la represa democràtica del 1976, vidu de Carolina Fargas Raymat sense descendència.

L’any 1935, l’Associació de Periodistes de Barcelona li havia fet un homenatge al doctor Manuel Salvat, degà dels facultatius del gremi periodístic, en agraïment als serveis que prestava desinteressadament durant anys.

JRC