Galeria de metges

Se sap que neix a Barcelona però es desconeix la data exacta i es dubta si és l'any 1778 o el 1779. Estudia gramàtica, llatí, retòrica, poesia, física i filosofia fins que ingressa al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1791 i s'hi està fins 1796. Salvany demostra una gran capacitat intel·lectual i substitueix alguns dels cirurgians quan s'han d'absentar. Obté la màxima qualificació en totes les assignatures. Recent llicenciat, entra a l'exèrcit com a cirurgià interí al 4rt batalló de Guàrdies Walones (1799). Després, passa al Regiment d’Irlanda (1799) i, més tard, del 5é Batalló d'Infanteria de Navarra (1801). Com a cirurgià militar es caracteritza pels seus encertats diagnòstics i l'exactitud dels seus tractaments. Però, especialment, per l'èxit de les operacions que practica. Malauradament, sempre va tenir poca salut. Particularment, pateix crisis palúdiques que l'obliguen a interrompre l'activitat a l'exèrcit i a fer temporades de repòs i cures termals.

Opta a una càtedra d’Anatomia de la Universitat d'Osca sense èxit. Després, a una plaça de Cirurgià al Col·legi de Cirurgia de Barcelona amb la que accepta incorporar-se a la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna dirigida per Balmis que li permet conservar la seva condició de militar.

Salvany és nomenat subdirector de l’expedició que parteix del port de La Corunya l’any 1803. Arribats a Veneçuela, els expedicionaris es divideixen en dos i ell és elegit director de la subexpedició que ha de distribuir el fluid vacunal per l’Amèrica meridional.

El viatge de Salvany dura gairebé 7 anys i recorre mils de kilòmetres fins arribar a Perú. Construeix centres de vacunacions i juntes vacunals a totes les ciutats importants del seu itinerari. El 1807, a la Universitat de San Marcos de Lima aconsegueix el títol de Batxiller i el grau de llicenciat en Medicina. També, els de doctor amb una tesi sobre galvanisme i una altra sobre la vacuna.

Castigat per nombroses dificultats per la seva mala salut, al final, li costa la vida l’any 1810. Tot just acaba d'arribar a Cochabamba (Bolívia) camí de Buenos Aires, que era el seu destí previst. Mai va poder tornar a Espanya. La Corona no li concedeix un càrrec retribuït malgrat les seves reiterades peticions d'abandonar l'expedició. Els dos darrers anys de vida, Josep Salvany els passa malalt de paludisme i tuberculosi.