Biografia
Es desconeix el seu lloc de naixement. Per a uns biògrafs és valencià i per a d’altres, montpellerí. La carrera de Medicina sí que la fa a la ciutat de Montpeller el 1260. Amplia estudis a Nàpols i, probablement, a Salerno entre els anys 1267 i 1276. Cap el 1280, és ja un metge de prestigi. El 1281, Pere el Gran l’anomena com al seu metge i, més tard, ho serà dels reis Alfons III i de Jaume II. A partir del 1290 i durant 9 anys, Arnau de Vilanova és professor de l'Escola de Medicina de Montpeller. Aquí, hi escriu bona part de la seva obra mèdica: llibres de comentaris, d’aforismes, textos especulatius de doctrina mèdica i d'altres basats en la pràctica. En destaquen, entre d’altres, els principis recollits a Speculum medicinae i les formulacions terapèutiques a De graduatibus medicinarum.
La seva petjada en la consolidació de la medicina galènica és fonamental. En aquesta matèria destaca la seva tasca com a traductor i comentarista dels escrits de Galè i del galenisme arabitzat. Introdueix aquesta obra en l’ensenyament universitari de la medicina tot reformant els estudis mèdics de Montpeller. Destaca, també, la seva pròpia obra i la seva actuació professional. No en va esdevé metge personal de reis i papes. Les seves obres i les còpies d’aquestes ocupen un espai destacat a les biblioteques dels metges europeus encara molts segles després de la seva mort. Al segle XVI, les reimpressions se succeeixen i hi ha temptatives de publicar la seva obra completa.
Al costat dels escrits mèdics, hi ha el conegut Regimen Sanitatis (1308), escrit per aconsellar sobre el manteniment de la salut del rei d’Aragó. Un text traduït al català i a d’altres llengües i difós per tota Europa.
La seva petjada en la consolidació de la medicina galènica és fonamental. En aquesta matèria destaca la seva tasca com a traductor i comentarista dels escrits de Galè i del galenisme arabitzat. Introdueix aquesta obra en l’ensenyament universitari de la medicina tot reformant els estudis mèdics de Montpeller. Destaca, també, la seva pròpia obra i la seva actuació professional. No en va esdevé metge personal de reis i papes. Les seves obres i les còpies d’aquestes ocupen un espai destacat a les biblioteques dels metges europeus encara molts segles després de la seva mort. Al segle XVI, les reimpressions se succeeixen i hi ha temptatives de publicar la seva obra completa.
Al costat dels escrits mèdics, hi ha el conegut Regimen Sanitatis (1308), escrit per aconsellar sobre el manteniment de la salut del rei d’Aragó. Un text traduït al català i a d’altres llengües i difós per tota Europa.
Arnau de Vilanova acaba abandonant la pràctica i l’ensenyament de la medicina per dedicar-se a la filosofia i a la teologia, a les reformes socials i religioses i, especialment, a combatre la corrupció del clergat. El 1299, enviat per Jaume II a la cort de França de París , dóna a conèixer les seves idees sobre la necessària reforma de l'Església (Tractat sobre el temps en què ha de venir l’Anticrist). El seu posicionament li suposa el rebuig dels teòlegs de la Sorbona i, a partir d'aquest moment, dedica la resta de la seva vida a polemitzar de manera escrita sobre aquesta matèria. Malgrat tenir el suport de reis i nobles, les seves idees religioses el porten a viure grans tensions. Poc abans de la seva mort a Gènova, es refugia a prop de Frederic II, rei de Sicília i antic deixeble seu. El seu traspàs es produeix mentre participava en una negociació pacificadora amb el rei Robert I de Nàpols.
La figura d’Arnau de Vilanova ha quedat distorsionada per l’heterodòxia de la seva obra religiosa. En vida, condemnada per l’església. Pòstumament, per la Inquisició. Així s’ha fomentat la idea d’un metge heterodox i nigromant.
AZ
