Galeria de metges

Nascut a Terrades, a l’Alt Empordà, Pelai Vilanova és un reputat metge especialista en Dermatologia i Radiologia. Després d’acabar els estudis de grau mitjà a Figueres, es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1891. La seva formació específicament dermatològica la realitza a París, com la majoria de metges del seu temps interessats en la matèria, concretament, a l’Hospital de Saint Louis amb mestres com J. Darier (1856-1938) i H. Gougerot (1881-1955).

Pelai Vilanova i Massanet practica la Dermatologia i Venereologia a més de Radiologia. Es considera un dels pares de la Dermatologia a Catalunya. Aplica agulles de radi pel tractament dels epiteliomes i recull els seus resultats en algunes comunicacions científiques, com a la reunió que té lloc al Col·legi de Metges de Reus l’any 1909 que origina una viva polèmica amb Claudi Tricaz. Usa, també, la ràdiumpuntura pel tractament del lupus. Altres temes del seu interès, són la recerca sobre la sífilis, motiu de la seva tesi doctoral. Igualment, s’ocupa dels èczemes i de la micosi fungoide. Com a radiòleg fa importants estudis sobre el tractament del càncer a través dels Raigs X.

Amb Jaume Peyrí fa que la Dermatologia catalana agafi embranzida i renom. L’any 1915, es crea la càtedra de Dermatologia que dirigeix Peyrí i, el 1925, veuen la llum l´Escola Catalana de Dermatologia i la Societat Catalana de Dermatologia. En aquest context de ple desenvolupament dels estudis dermatològics, Pelai Vilanova té una activa participació a diferents congressos com al I Congrés Nacional de Medicina que se celebra a Madrid l’any 1909 i a diverses edicions dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana on presenta temes sobre el Tractament de la sífilis pel galil 1116 (1917), el Valor diagnòstic de la reacció de Wassermann i el Tractament de l’èczema pel radi (1919) i Tractament de la parasífilis pel mercuri i pel iodur potàssic (1921).

Políticament, ja de jove s’afilia al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla però l'abandona en morir el seu líder. El 1903, s'adhereix a la Unió Republicana, un partit creat a finals del segle XIX i que engloba moltes de les sensibilitats republicanes de l´Estat espanyol. Amb els fets ocorreguts a finals del 1905, quan els militars assalten el setmanari El Cu-Cut i es promulga la Llei de Jurisdiccions -una llei que traspassa certs delictes civils a la justícia militar- el partit es desmembra. Més tard, contrari a Solidaritat Catalana, Pelai Vilanova fa un breu pas pel Partit Reformista de Melquíades Álvarez. Finalment, el 1915, Pelai Vilanova ingressa al Bloc Republicà Autonomista, arribant a ser un dels dirigents més destacats. És un partit clarament republicà catalanista, de caire social i progressista contrari al radicalisme Lerrouxista. L’any 1920, és un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya.

Pelai Vilanova i Massanet, amb una posició econòmica molt benestant i burgesa després d'una gran trajectòria com a dermatòleg, es retira molt aviat del quefer mèdic tot i que és en plena activitat i gaudeix de gran prestigi professional. Jubilat, es dedica a cultivar les seves aficions, a la família i a la política republicana, catalanista i progressista. Mor a Barcelona l’any 1953 als 85 anys d'edat. Casat amb Consol Montiu, dels seus quatre fills, Xavier Vilanova i Montiu és un digne successor i reputat dermatòleg català del segle XX.