Galeria de metges

Neix a Barcelona i estudia medicina a la Universitat de Cervera on obté el grau de batxiller el 1781. Aquest mateix any, es presenta, sense èxit, a una oposició per metge de la casa de l’Hospital de Santa Creu de Barcelona. S’allista a l’exèrcit i, nomenat metge d’entrades, participa en l’expedició de reconquesta de l’illa de Menorca, en possessió dels anglesos. El 1782, acabada la campanya, rep el grau major en Medicina per la Universitat de Cervera.

A finals del 1782 o a principi del 1783, obté la plaça de metge titular de Manresa on hi exerceix durant 10 anys. Estableix amistat amb el metge manresà Jaume Menós i de Llena amb qui té notables coincidències en temes mèdics. Durant aquest temps, publica dos articles tot i que, segurament, n’escriu d’altres que, malauradament, en ser manuscrits s’han perdut.

Del 1793 al 1795, ha de particpar com a metge militar a la Guerra del Rosselló. És destinat a diferents hospitals de guerra, primer, va a Vilamulaca, al sud de França. Desprès, a Banyoles on l’exèrcit espanyol pateix una epidèmia de febres pútrides –segurament, tifus exantemàtic- pel que Josep Masdevall i Terrades, l’Inspector General d’Epidèmies, proposa un tractament que Menós, també metge de l’exèrcit, i Llucià Puigdollers qüestionen, motiu pel qual cauen en desgràcia i, acabada la Guerra el 1795, Puigdollers és desmilitaritzat. Malgrat tot, no torna -o no pot tornar- a Manresa. Tampoc té cap oferta de treball per part de l’exèrcit, fet que es podria atribuir a la venjança de Masdevall, metge d’una notable influencia a la Cort.

El 1797, Puigdollers opta per marxar a buscar feina a terres castellanes i, durant uns anys, segueix un peregrinatge per les diferents localitats que li ofereixen contracte de metge: Sahagún a Lleó del 1797 al 1800, Aranda de Duero a Burgos el 1800 i Logronyo del 1802 fins al 1808. Aquesta itinerància pot ser deguda a la precarietat de totes aquestes feines que obté, no gaire ben pagades malgrat comporten molta càrrega de treball. Malgrat tot, Llucià Puigdollers adquireix molt de prestigi entre la població d’allà on ha exercit tot i que, també, acumula conflictes, sovint amb els responsables sanitaris de la localitat per les seves queixes sobre les males condicions dels hospitals on ha d’assistir els malalts.

Malauradament, la pista de Llucià Puigdollers es perd el 1808 en plena Guerra de la Independència, quan les tropes franceses s’han instal·lat a Logronyo.