Galeria de metges

El seu pare és pagès i arriba a ser regidor degà i administrador interí de l'Hospital d'Alcover, el fill estudia Medicina a Barcelona i, seguidament, exerceix a la mateixa ciutat on serà tinent i primer examinador del Protomedicat.

L'any 1754, Pere Güell, juntament amb els metges Josep Fornés, Antoni Rigals i Josep Soriano- demana el restabliment de la Facultat de Medicina a Barcelona, traslladada a Cervera com a càstig pel paper antiborbònic jugat per Barcelona durant la Guerra de Successió i la implantació del Decret de Nova Planta. Consideren que Barcelona ja té el Col·legi de Cirurgia, creat el 1760, però que no té cap centre per ensenyar la Medicina, professió que llavors era diferent de la Cirurgia. La petició és denegada perquè el Protomedicat s'oposa tot i que suggereix que autoritzaria la creació d'una Acadèmia. El grup de promotors -al que s'hi han afegit altres personalitats mèdiques destacades com Salva Campillo, Santponç Roca, Steva Escardó i Ignasi Montaner- modifica el projecte inicial per demanar la creació d'una Acadèmia de Medicina, sol·licitud que, aquest cop, és acceptada. El 1764, Ignasi Montaner és membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, institució que després es converteix en l'Acadèmia de Ciències i Arts. Joan Steva, tinent del protomedicat, és pèrit mèdic d'un miracle de Sant Josep Oriol.

Finalment, l'Acadèmia de Medicina s'inaugura el 1770 amb el nom d'Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona i Pere Güell és nomenat president. La inauguració solemne es fa el 10 d'octubre de 1779 amb una lliçó titulada Sobre la utilidad y necesidad de las Academias de Medicina Práctica a càrrec de Jaume Bonells, soci resident a Madrid. L'Acadèmia Medico-Pràctica és l'embrió de l'actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, que es constitueix el 1788.

La manca de local propi de la nova Acadèmia Medico-Pràctica fa que les reunions se celebrin a casa del president. Així, es busca l'empara d'algun personatge de la Cort que protegeixi la institució a qui se l'ofereix la presidència si aporta un local social. El primer a acceptar la presidència, al cap de dos anys de buscar-ne un president, és el Comte de l'Asalto, que ocupa el càrrec del 1791 al 1792, temps en què Pere Güell passa a exercir la vicepresidència.

Els membres de l'Acadèmia Medico-Pràctica mostren un gran interès a advertir dels perills com la insalubritat determinada per les indústries o per la presència de les muralles i les seves conseqüències per a la salut dels ciutadans de Barcelona. La institució adopta, també, una actitud molt ferma en la difusió de la vacuna de la verola. Pere Güell i altres acadèmics com Francesc Salva, Pau Balmas, Francec Santponç i Josep Pasqual, vacunen als seus familiars i en fan difusió pública.

El 1781, Pere Güell -juntament amb Ignasi Montaner i Francesc Santponç- presenten a l'Ajuntament de Barcelona un dictamen de l'Acadèmia Medico-Practica sobre les Causas de las muertes repentinas y apoplegias que suceden en esta capital, amb el què, després d'examinar les causes de les malalties que pateixen els obrers dels tallers i les fàbriques de la ciutat, reclamen l'elaboració d'altres informes sobre la contaminació de Barcelona atribuïble a la creixent industrialització de la ciutat i a l'existència de les muralles. La influència d'aquests informes s'esdevé decisiva en la prohibició, fixada l'any 1784, d'establir més fàbriques a la ciutat de Barcelona.

Pere Güell es casa amb Maria Josepa, filla de Josep Pujol Esteva, metge establert a Barcelona però també provinent d'Alcover, qui, a la seva mort, llega la biblioteca al seu gendre. Pere Güell és un home aficionat a la música, com es dedueix de l'inventari dels seus béns que incloïa diversos instruments musicals com algunes guitarres, una flauta i un violí, tot usat. L'exercici de la professió li va ser rendible perquè tenia dues cases, una casa a la plaça de la Plaça Trinitat de Barcelona i una altra a Alcover a més de terres a diferents pobles de l'Alt i el Baix Camp de Tarragona.

Un dels carrers de la vila d'Alcover, duu el nom del doctor Pere Güell i Pellicer, fill il·lustre de la població.