Cirurgià i traumatòleg militar, innovador en el tractament de les ferides de guerra
Biografia
Neix a Saragossa el 22 de juliol de 1887, fill d’Atilano Bastos de Dueñas, coronel d’infanteria. Estudia al Col·legi Sant Felip de Saragossa, on acaba el batxillerat als tretze anys amb brillants qualificacions. Comença Medicina a la Universitat de la capital aragonesa i es llicencia l’any 1907, amb només té dinou anys i la qualificació d’excel·lent i premi extraordinari. Seguint la tradició familiar, ingressa al Cos de Sanitat Militar i el destinen com a metge de guàrdia ajudant de Cirurgia a l’Hospital Militar de Carabanchel. Dos anys més tard, el traslladen a Màlaga i a l’exèrcit que opera al front dels rebels del Rif de Marroc.
De tornada a Madrid, s’especialitza en Cirurgia Ortopèdica. Després d’un viatge d’estudis per França i Suïssa, el nomenen director de l’Hospital d'Almucemas de Ceuta on ha de fer serveis de campanya a primera línia del front. Torna a l’Hospital de Carabanchel portant amb ell els ferits per operar-los. Obté uns èxits singulars i es converteix en un traumatòleg de prestigi. Obre consulta particular i clínica al número 11 del Passeig de la Castellana, sintonitzant els seus deures castrenses amb les activitats professionals i docents. Poc després, és nomenat metge de la Casa Reial.
L’any 1918, a Barcelona, es casa amb la seva neboda Consuelo, que serà al seu costat davant tots els avatars i tindran cinc fills. El 1921, Bastos fa una estada d’estudis a Alemanya i, poc més tard, quan esclata un nou problema bèl·lic al Marroc, ha de tornar com a cap de l’Hospital de Melilla. Tornat a Madrid, esdevé cap del nou Hospital Militar de Carabanchel. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, Manuel Bastos atén una gran quantitat de ferits procedents del Marroc, implanta i practica el sistema de cura oclusiva a les ferides de guerra que, anys després, Josep Trueta difondrà a tota Europa.
Nomenat professor de la càtedra de Patologia i Clínica Quirúrgica de la Universitat de Madrid, esdevé vicepresident de l’Acadèmia Medico-Quirúrgica Española i de l’Ateneo de Madrid. Quan l’aixecament militar del general Franco, Manuel Bastos és a Madrid. Inicialment, a l’Hospital de Carabanchel fins que, aviat, les males condicions del centre i la precarietat de mitjans, fan que es traslladi a l’Hotel Palace on, com a cap de l’equip quirúrgic, atén els ferits de guerra fins al 1937. Llavors, marxa a Alcoi on és nomenat cap de Cirurgia de l’Hospital Suec-Norueg d’Alcoi i s’hi està fins que l’avenç del front franquista fa que l’Hospital s’hagi d’instal·lar a la seu Internacional Socialista que Bèlgica té a Ontinyent.
El 5 d’abril de 1939, acabada la guerra, és detingut i ingressa a la Presó de Benalúa, Alacant, fins que surt amb llibertat condicional a l’espera de ser jutjat. Un consell de guerra el condemna per auxili a la rebel·lió (sic) a dotze anys i un dia de reclusió amb la pèrdua de les seves funcions. A més, li són confiscats tots els seus bens i no li retornen fins a l'any 1959 quan es ressol l'expedient d'indult iniciat l'any 1939. Acusa una depressió greu que venç gràcies a la força de voluntat i a les gestions que fa la seva muller fins que aconsegueix el seu trasllat a l’Hospital de Castelló, civil, on no sols millora la seva salut sinó que acaba col·laborant activament amb els cos mèdic del centre i organitza un Servei de Cirurgia a Villareal.
Un decret de 1942 li dóna la llibertat condicional amb la prohibició d’exercir la professió a cap centre oficial. Un any després, aconsellat per la seva dona, s’instal·la a Barcelona on és rebut amb cordialitat. Ingressa al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i es dedica a la medicina privada a la clínica que obre al 22 del Passeig de la Bonanova. Totalment integrat i amb un èxit mèdic notable, col·labora com a redactor a la premsa local, en especial a La Vanguardia. A Barcelona, entre d'altres obres, escriu Elogio y diatriba de la Cirugía.
Nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Nova Orleans i de totes les Universitats Argentines, Bastos fa molts viatges professionals i té una producció molt notable d’articles. L’any 1963, profundament afectat per la mort de la seva esposa en un accident, escriu Una vida de mujer.
El 1965, és elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Rep el Premi “Pere Virgili” amb el nomenament de soci d’honor de l’Associació de Cirurgia de Barcelona (1968). Gran amant de la música i assistent assidu a l’ópera, pateix un accident a les escales del Gran Teatre del Liceu. Les ferides causen la seva mort ocasionant que la premsa de tot el país i les revistes mèdiques facin una gran difusió del luctuós esdeveniment. Manuel Bastos Ansart és enterrat, junt amb la seva muller Consuelo, a la cripta de la Catedral de La Almudena de Madrid.
MYC
