Galeria de metges

Fill del metge Josep M Domènech Giné, metge titular dels castellers de Valls i descendent del professor Joan Giné i Partagàs, oncle de l’àvia paterna Dolors Giné i Giné. Batxiller per l’Institut de Tarragona el 1962, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona on obté la llicenciatura l’any 1968 amb qualificació d’Excel·lent i amb el Premi Fi de Carrera que atorga la Diputació Provincial de Barcelona. Fa el Servei Militar com a alferes de l’Armada a Madrid, on té l’oportunitat d’anar a un departament que, en aquell moment, era l’avantguarda en la investigació de l’embriologia humana, dirigit per Francesc Orts Llorca (Tampico, 1905 – Madrid, 1993), professor d’origen valencià que des del primer moment l’acull com a un fill i, en poc temps, es converteix en el més brillant dels seus deixebles.

Així, no és estrany que, el 1970, Josep M Domènech Mateu obtingui la plaça de professor adjunt del Departament de Ciències Morfològiques que dirigeix el mateix Orts Llorca, qui també és el director de la tesi doctoral Irrigación Arterial Extracoronaria del Corazón que presenta el seu deixeble a la Universitat Complutense de Madrid el 1972, obtenint el Premi Extraordinari de doctorat. El 1975, guanya l’oposició a la plaça de professor agregat a la càtedra d’Anatomia Humana del Departament de Ciències Morfològiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on ja s’hi està fins a la seva jubilació complint una dilatada carrera professional i una destacada tasca investigadora.

Autor de més de 150 treballs científics, especialment en l'àmbit de l'embriologia i l'anatomia, i director de 36 tesis doctorals. Aquesta intensa dedicació a la recerca en aquest àmbit, fa que aconsegueixi reunir una extensa embrioteca humana que forma la Col·lecció Bellaterra. És elegit membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1996, quan ingressa amb un discurs sobre la Morfogènesi del sistema His-Tawara i record anatòmic de l'esquelet fibrós del cor.

Home solter, dedicat gairebé exclusivament a la ciència i a la docència, Domènech Mateu és un professor estimat i admirat pels seus alumnes. Converteix el llibre de text del seu mestre Orts Llorca en el manual de capçalera de tots els seus alumnes de la UAB: una anatomia moderna on l’anatomia i la morfologia s’expliquen des de la seva causa primera -ontogènia i filogènia- fins a la seva funció, sense oblidar mai el seu interès clínic.

Molts dels seus alumnes recorden les seves extraordinàries classes i són testimoni del seu magisteri, mestre amb un entusiasme contagiós, de paraula fàcil, senzillesa didàctica, rigor científic i una memòria prodigiosa que sovint provocava els aplaudiments dels alumnes en acabar la classe. Una cosa insòlita és que vivia pràcticament a la Facultat de Medicina de Bellaterra. S’hi estava fins a altes hores de la matinada. La seva finestra sempre es veia il·luminada mentre la resta de l’edifici era a les fosques. Home de vasta cultura que mostrava en les seves múltiples intervencions en diferents actes públics, que emocionaven els seus oients. Amb gran devoció per la música clàssica i, especialment, l'òpera, Josep M Domènech Mateu dedica el seu poc temps lliure a assistir a algun dels concerts que selecciona de l'agenda cultural de Barcelona.

Sempre vinculat a Valls i, especialment, a la Colla Vella de la qual n’és padrí des de l’any 1961, Domènech Mateu ha estat guardonat amb nombrosos premis científics com el Premi Nacional de Cardiologia de 1981, la Gran Creu del Mèrit Naval de 1984, la Medalla Narcís Monturiol de 1986, el premi internacional Emanuel B. Kaplan a l’exel·lència anatòmica de 1991 i el Premi Nacional d’Urologia de 2001 pel treball publicat a Actas Urológicas Españolas el març de l’any 2000. Professor Extraordinari de la Universitat de Trujillo del Perú l’any 1990, és membre d’honor de la Societat Xilena d’Anatomia des del 1991 i Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona de l’any 2006.