Galeria de metges

Fill d’un taverner de Reus, obté el títol de batxillerat per l’Institut General i Tècnic de Reus el 1907 per fer Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1915. Metge titular d’Alió, Alt Camp, i especialitzat en Otorinolaringologia, obre el seu propi consultori a la seva ciutat. Primer a la Plaça Prim on té el seu domicili i, després, al carrer de Sant Joan. El 1920, sol·licita a l’Ajuntament de Reus que el nomeni metge municipal especialista sense cap tipus de remuneració. La Comissió de Beneficència accepta la seva assistència a l’Hospital i al Dispensari sempre que es requereixi atenció d’ORL. El 1921, un any després, amplia la seva consulta d’ORL a l’Hotel la Barcelonesa de Tortosa. Malgrat tot, la seva activitat mèdica principal l’exerceix a l'Hospital Sant Joan de Reus -llavors Institut Policlínic Municipal i actual Hospital Universitari- del qual és nomenat director l’any 1932.

En esclatar la Guerra Civil, Joan Domènech Mas continua fent-se càrrec de la direcció de l’Hospital fins que -avançada l’escomesa i per la cruesa dels bombardeigs a la capital reusenca- es trasllada a l’Institut Pere Mata convertit en Hospital de Sang. Cap al final de la Guerra, marxa amb la família a la Selva del Camp, poble molt proper a Reus on torna avançat l’any 1939 per continuar exercint com a otorinolaringòleg particular alhora que es reincorpora a l’Hospital Sant Joan on hi exerceix fins que demana la jubilació voluntària l’any 1958 a 67 anys. Anys després, és distingit com a director honorífic de l’Hospital de Sant Joan de Reus.

Joan Domènech Mas té com ideal forjar una joventut ben forta físicament perquè està convençut que un jovent fort de cos és net i valent d’esperit. És un ferm defensor de la màxima llatina mens sana in corpore sano. Gran excursionista i apassionat de l’esport tot i que mai arriba a practicar-lo. Soci del Deportiu Reus i president del Club en dues ocasions, del 1922 al 1924 i del 1970 al 1971. Domènech és el promotor de la construcció del primer estadi privat de Catalunya, que es construeix a Reus el 1927. La seva gestió, també com a membre de diferents juntes, més enllà del futbol, fa l’entitat celebri festes esportives, sigui seu de curses atlètiques i d’altres esports. És també fundador d’una agrupació excursionista i d’altres activitats dins una entitat que, tot sovint, ha d’aportar-hi diners del seu peculi per afrontar les despeses que la caixa del Club no pot assumir.

Autor d’algunes obres com el llibre de sonets Deixeu-m'hi ser, que amb pròleg de Bonaventura Vallespinosa es publica el 1967. Altres publicacions, com les seves conferències, versen sobre la cultura física o la història del Reus Deportiu, la seva passió. Aquests temes són també objecte de la seva col·laboració a la premsa local com al Boletín Médico de Reus i a la Revista Mèdica de la Provincia de Tarragona. També a la Revista del Centre de Lectura de Reus, una institució cultural i social de què Joan Domènech Mas és soci i col·laborador de les diverses activitats que s’organitzen ala seva seu. Gran musicòman, és també vicepresident de l’Esbart de Montserrat del Centre.

El mes de maig del 1955, com a president del Patronat Rector del Jardí d’Infància del Reus Deportiu, és destacada la seva intervenció a Ràdio Reus EAJ 11 en unes xerrades radiofòniques que la mateixa emissora publica en format resumit el mateix any. Anys abans, per estudiar i conèixer les escoles d'aire i sol que es volien implantar al país, Joan Domènech junt amb Jaume Sabater, un altre metge reusenc, viatgen a Suïssa el 1932. En aquest i altres projectes, comparteix inquietuds amb el doctor Alexandre Frias amb qui mantenen una estreta col·laboració en les activitats de l’Institut de Puericultura tant a l’hora d’organitzar les Colònies Escolars que promou l’Ajuntament de Reus com en diverses campanyes de promoció de la salut esportiva i a favor de la infància.

President honorífic del Reus Deportiu des del 1935 i posseïdor de la Medalla d’Honor de la Federació Catalana d’Atletisme des del 1943, el metge Joan Domènech Mas és objecte d’un múltiple homenatge l’any 1954 en una jornada que comença amb el lliurament de Medalla Municipal al Mèrit Esportiu per part de l’Ajuntament de Reus. Tot seguit, la comitiva que presideixen les autoritats locals, culturals i esportives reusenques es trasllada a les instal·lacions del Parc del Reus Deportiu per descobrir la placa que dóna el nom de “Doctor Domènech” al carrer on radica la seu del Club. A continuació, es procedeix a la inauguració del Solàrium i Jardí d’Infància, construït dins les instal·lacions del Club com una mesura més per contribuir a l'eradicació de la tuberculosi, llavors encara freqüent i motiu pel qual recomana la pràctica de l'esport. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la iniciativa i fermesa del doctor Joan Domènech i Mas. Finalment, la jornada conclou amb la descoberta i benedicció d’un monòlit de pedra amb el bust en relleu del doctor Domènech, una obra de l’escultor Modest Gené que ha estat possible gràcies a la subscripció popular dels socis del Club i que s’ubica al carrer Antoni Gaudí, el més proper a l’Estadi del Reus Deportiu.

Casat amb Teresa Miró Esplugas, nascuda a Barberà de la Conca, un dels seus fills, Joan Domènech i Miró (Reus, 1922–Tarragona, 1980) és també otorinolaringòleg, excursionista i personalitat reusenca destacada que ocupa diversos càrrecs, entre ells, el de subdelegat provincial de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la presidència de la Societat d’Exploracions Submarines. A més, dóna continuïtat a la nissaga d’otorinolaringòlegs reusenca amb el seu únic fill: Joan Domènech Oliva. L’altre fill del doctor Joan Domènech Mas, Manuel, és advocat i professor de la Universitat Complutense de Madrid.