Galeria de metges

Fill de pare tarragoní i mare aragonesa, passa la seva infància al Marroc on el pare -que és militar de professió- hi és destinat. Estudia el batxillerat a Barcelona on també fa la carrera de Medicina, llicenciant-se el 1932. Després d'haver estat alumne intern per oposició a les càtedres dels professors Antoni Riera Vilaret i Antoni Trias Pujol a més d'haver guanyat també el concurs per a preparador anatòmic a la càtedra regentada pel professor Pere Martínez Garcia, aconsegueix la Beca Cardenal per ampliar estudis a Viena però l’esclat de la Guerra Civil EL 1936, impedeix que Ramon Arandes pugui marxar cap a Àustria en ser mobilitzat per l’Exèrcit.

Inicialment destinat al front d'Aragó amb la Columna Durruti, Ramon Arandes participa en la batalla de Terol on adquireix una notable experiència en el tractament de les ferides de guerra. Acabat el conflicte bèl·lic, torna a Barcelona i es reincorpora a l’Hospital Clínic on, entre 1940 i 1947, exerceix de professor ajudant de classes pràctiques a la Càtedra de Patologia Quirúrgica dirigida pels professors Morales Llorens, Salamero i Cuenca successivament fins que, aquest any 1947, guanya per oposició la plaça de professor adjunt a la càtedra del professor Pere Piulachs, càrrec que ocupa fins al 1952 perquè, novament, Ramon Arandes opta i guanya el concurs per cobrir la càtedra de Patologia Quirúrgica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona que ha deixat vacant el professor Josep M Bartrina.

Doctorat el 1948 a Madrid amb la tesi Absceso pulmonar simple y putrido. Estudio etiopatogénico, treball amb el qual obté el Premi Extraordinari del Doctorat en Medicina, Ramon Arandes és president de la Societat Catalana de Cirurgia durant el bienni 1971-72, assisteix a diferents congressos nacionals i internacionals, funda la revista Barcelona Quirúrgica i és autor o coautor de diverses obres de Cirurgia i de més de tres-cents articles sobre temes mèdics i paramèdics. Arandes Adan, és un cirurgià general obert a les tendències que comencen a imposar-se orientades a l’especialització en Cirurgia. Igualment, és director de gairebé una vintena de tesis doctorals sobre diferents aspectes quirúrgics.

En aquest sentit, el 1953, funda la primera Escola de Podologia de l’Estat espanyol i, el 1956, en col·laboració amb Viladot Pericé i Vilanova Montiu, Arandes Adan publica el llibre Clínica y tratamiento de las enfermedades del pie, obra que representa l’inici de l’especialitat.

Fundador i director de l’Escola Professional de Cirurgia de l’Aparell Digestiu, Arandes Adan és coautor -juntament amb Ballester Peris i Alcalde González- del llibre Afecciones de la via biliar principal que es publica el 1961 i que obté un notable impacte per les seves originals contribucions. Finalment, el seu interès per la Patologia Mamària és determinant perquè en el seu Servei es facin les primeres mamografies i es publiquin els resultats el 1965. Aquesta experiència dóna peu al naixement de la Mastologia-Senologia.

Entre el 4 de novembre de 1953 i el 7 de març de 1958, Ramon Arandes és president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, un mandat que destaca per la reorganització de la Secció administrativa i la creació d’una Delegació de Previsió Sanitària Nacional a la seu col·legial. A més, és impulsor de les seccions d’Assistència Pública Domiciliaria i de l’Assegurança Obligatòria de Malaltia així com de la regulació de les activitats d’Assegurança Lliure. Iniciatives totes elles que demostren la seva notable preocupació pels problemes de la professió mèdica. L’any 1954, nomena vicepresident Lluís Barraquer Ferré.

A part del seu enamorament del poble de l’Ametlla de Mar on és enterrat, Arandes Adan és un cervantista de primera línia que recopila una nombrosa col·lecció de Quixots i d’altres obres de Cervantes, que estudia i cataloga personalment durant molt de temps i de forma més intensa a partir de la seva jubilació l’any 1982.