Galeria de metges

Neix a Barcelona de pares mallorquins Bonaventura Arán i Concepció Suau, fet que possiblement explica la seva afició per les Illes Balears i per les coses del mar que va marcar la seva infantesa, juntament amb una vocació precoç per la medicina.

Obté el títol de batxillerat el 1940 i cursa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona. En aquesta institució aconsegueix la plaça d’alumne intern de la Càtedra de Fisiologia, la qual cosa l’ajudarà a enfocar la patologia des d'un punt de vista acuradament científic. Durant l’estada a la facultat, Arán rep l’influencia i la passió per la clínica del que considerarà el seu primer mestre: el professor Màximo Soriano. El 1947 obté el títol de llicenciat i continua la seva formació a l’Escola de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fundada pel Dr. Francesc Gallart Monés. Al llarg d’aquesta etapa el seu segon mentor és l’eminent clínic Josep M. Ramentol. La inclinació d’Arán per la proctologia resulta afavorida perquè el successor del Dr. Gallart, el Dr. Tomàs Pinós Marsell, l’anomena cap del dispensari de proctologia. En aquest servei, Arán desenvolupa una intensa tasca assistencial i docent. Amplia la seva formació proctològica assistint a París als centres de més prestigi d'aquella capital, les clíniques dels doctors J. Arnous i R. Bensaude.

Arán contribueix significativament a l’avanç de la proctologia organitzant diversos cursos i congressos de l’especialitat i publicant dos manuals: el 'Diagnóstico práctico de las enfermedades anorrectales' el 1958 i, en col·laboració amb el seu fill el Dr. Jacint Arán Rigau, el 'Manual de Proctología' de 1997. Aquest últim va ser un èxit editorial i reflecteix bé la passió per la iconografia d’Arán que n’era posseïdor de la col·lecció d'imatges proctològiques més important del país.

L’interès de Jacint Arán per la recerca es tradueix en diversos estudis sobre les biòpsies rectals en diferents malalties internes, la citologia per abrasió en la malaltia inflamatòria intestinal i l’evolució i la genètica dels pòlips intestinals. Aquestes recerques continuen a l’Institut Dexeus després de la seva jubilació de l’hospital.

A més de les seves contribucions científiques, en Jacint Arán va desenvolupar una intensa vida associativa. El 1967 va ser membre fundador de la Asociación de Proctología filial de la Sociedad Española de Patología Digestiva (SEPD), membre actiu de l’Institut Mèdic-Farmacèutic i president del Congrés de l’Associació Europea de Colo-Proctologia que va tenir lloc a Barcelona l’any 1983. La seva activitat professional va ser incessant fins al final de la seva vida. Inclús quan els símptomes de la seva malaltia apareixen, el 28 de juny de 2001 organitza una jornada de divulgació sobre la “Problemàtica del càncer” a l’Institut Mèdic-Farmacèutic, mostrant un interès continu en la difusió del coneixement mèdic de manera multidisciplinària.

Jacint Arán mor als 81 anys després d’una vida dedicada a la medicina, la seva passió compartida amb les coses del mar. La seva contribució al camp de la proctologia va ser inestimable, i la seva passió i simpatia personal li van merèixer el reconeixement tant a nivell nacional com internacional.

El seu llegat s’estén a través d’una nissaga de metges: el seu germà Rafael Arán Suau destacat gastroenteròleg i el seu fill, Jacint Arán Rigau (1957-2010), també proctòleg.