Galeria de metges

De família materna provinent de Sant Carles de la Ràpita, neix a Valls on hi fa les primeres lletres fins que marxa a l'Institut de Tarragona per fer el batxillerat, que acaba el 1917. Tot seguit, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1925. A la Universitat Central de Madrid el 1932, Pau Cartañà i Castellà es doctora amb la tesi Estudio de las ratas y sus ectoparásitos : su relación con la epidemiología de la peste.

Abans de doctorar-se passa tres anys a l’Institut Pasteur de ParÍs per assistir als cursos que donen a la Facultat de Medicina els professors Besançon, Lemière i Philibert i, també, als que organitza l’Escola de Parasitologia que dirigeix Lucien Brumpt a la capital francesa. Després, fa una estada més breu a la London School of Hygiene and Tropical Medicine per especialitzar-se en malalties tropicals i, a la seva tornada a Espanya, encara assisteix a l’Institut Nacional d’Higiene Alfonso XIII on col·labora en estudis sobre leishmaniosi i leptospirosi amb el doctor Pittaluga.

El maig del 1929, de nou a Barcelona, comença a treballar a la Direcció General de Sanitat (DGS) com a metge del Servei Central Antipalúdic tot i que, quan més endavant esclata un brot de pesta bubònica a la Ciutat Comtal, Cartañà Castellà participa com a investigador designat per la DGS. L’any següent, ingressa a l’Escola Nacional de Sanitat com a professor agregat d’Epidemiologia de la Facultat de Medicina de la UB. Després, passa a la Universitat Autònoma de Barcelona on guanya les oposicions a la plaça de professor adjunt de Microbiologia el 1931. Aquest mateix any, és nomenat cap del Servei de Bacteriologia i Epidemiologia del Laboratori Municipal de Barcelona. Més endavant, obté el càrrec de metge bacteriòleg de l’Institut Provincial de Sanitat de Barcelona i és nomenat cap de la Lluita Antipalúdica de la Generalitat de Catalunya.

El 1953, Pau Cartañà guanya per concurs-oposició el càrrec de director del Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona alhora que és cap local de Sanitat. El 1955, fa una estada de 4 mesos a l’Institut Pasteur, pensionat per l’OMS, per estudiar virologia amb el professor Lépine. El 1967, l’Ajuntament de Barcelona el designa cap de la Unitat Operativa de Salut Pública mentre que, el 1968, és nomenat membre de la Comissió Central de Sanejament de Madrid.

Membre de les societats de la seva especialitat, assisteix a bona part dels cursos i congressos nacionals i internacionals com el Congrés Internacional d'Higiene de Marsella del 1932, el I Congrés Nacional de Sanitat d’Espanya el 1934 i el de Sanitaris Espanyols del 1937. Després de la Guerra, entre altres, assisteix als Congressos de Sanitat de Bournemouth del 1955, al de Beackpool del 1956), al de la Societat Real de Salut de Londres. Cartañà, a més, té una intensa labor docent amb intervencions als cursos de Diplomats en Sanitat que organitza la Direcció de Sanitat de Barcelona i els d’Epidemiologia i Parasitologia que es fan al Laboratori Municipal d’Higiene. És, també, autor d’una prolífica obra, -més d’una trentena de treballs científics- que publica a Revista de Sanidad e Higiene Pública, Boletín del Instituto Provindial de Higiene de Tarragona, Revista Médica de Barcelona, Medicina Clínica, Boletín General de Sanidad, Anales de la Sociedad de Biología, Correspondencia Médica y a las Publicaciones Técnicas del Instituto Municipal de Higiene de Barcelona.

Una altra activitat molt destacada de Pau Cartañà és la seva eficaç intervenció a les campanyes antipalúdiques de Navalmoral de la Mata a Càceres el 1929 i al Delta de l’Ebre en el període del 1930 al 1936. També, intervé en les campanyes contra la pesta bubònica a Barcelona el 1931, contra l’epidèmia de verola del 1940, contra el tifus exantemàtic del 1942 i contra la leptospirosi de l’any 1945.

A partir de 1960, Pau Cartañà és un pioner de la investigació vírica a Espanya, camp en el què té com a deixebles Agustí Pumarola i Francesc González Fusté, dos alumnes que, més endavant, seran catedràtics de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia, Pau Cartañà i Castellà ingressa amb el discurs Aspectos de la virología en la sanidad ambiental l’any 1970. Ja traspassat, l’Ajuntament de Sant Carles dedica un carrer de la vila al Doctor Cartañà.