Galeria de metges

Llicenciat a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1896 i doctorat el 1900 amb un treball sobre cirurgia pleuropulmonar, es forma com a cirurgià i ginecòleg amb Santiago Recasens. Cirurgià a l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau des del 1918, en morir Àlvar Esquerdo el 1921, Adolf Pujol Brull és el seu successor com a director del Servei de Ginecologia. Inicialment partidari de la Cirurgia en el tractament del càncer, modifica les seves posicions proquirúrgiques i es converteix en un ferm convençut de la utilitat del tractament radioteràpic.

És el 1918 quan, juntament amb Lluís Guilera i Enric Ribas, Adolf Pujol comença a organitzar el Dispensari de Terapèutica Radiològica a l’Hospital de Santa Creu i s’organitza la primera compra de titani per al tractament del càncer. L’any 1921, en ser nomenat cap del Servei de Ginecologia, cedeix el ràdium que té i adquireix un potent aparell de raigs X per fer-lo servir exclusivament pel tractament de les malaltes ginecològiques de la Sala de Sant Joan de l’Hospital. El 1925, juntament amb Guilera, organitza una campanya de captació de fons per adquirir més ràdium i, novament, viatja amb Ribas a Brussel·les i París com a comissionats de Sant Pau per adquirir-lo. Nomenat director de l’Institut Terapèutic Radiològic, és impulsor de la lluita contra el càncer i, molt concretament, de la creació del Pavelló del Càncer a l’Hospital de Sant Pau, dedicat al tractament radioteràpic del càncer. Inaugurat el 1930 sota la direcció de Lluís Guilera, històleg de formació que impulsa la recerca biològica i organitza cursos de formació especialitzada a partir del 1931.

Vicepresident de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, l’any 1912, Adolf Pujol Brull és tresorer de la junta organitzadora del Primer Congrés dels Metges de Llengua Catalana que té lloc a Barcelona el 1913, sota la presidència de Miquel A. Fargas. Després, repetint càrrec en el segon, participa en tots el congressos que es celebren fins al 1930. Presenta diferents ponències tot i que destaca, especialment, la del 1917 sobre el Tractament del càncer, treball on argumenta la conveniència de combinar la Radiumteràpia y la Roentgenteràpia així com la necessitat de divulgar amb urgència els efectes curatius d’aquest tractament. També, el 1921, exposa la vessant quirúrgica de la terapèutica de l'estasi intestinal crònica, mentre que Josep Tarruella s’encarrega de la part mèdica d’aquest tema.

Segons la necrològica que escriu Soler Julià, Adolf Pujol Brull és un 'home d’esperit original, de clara intel·ligència i gran ardor combatiu” i, segurament per això, s’afilia a la Unió Federal Nacional Republicana, partit amb el que es presenta a les eleccions del 1911, fent una incursió al camp de la política i en surt elegit diputat nacionalista republicà per Barcelona.

Membre molt actiu de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, és secretari general el 1914. A la seva seu, hi fa nombroses conferències i presenta diferents casos clínics de diversa temàtica: Falsa hernia crural el 1903, Criterio quirúrgico en la espina ventosa el 1905, Un caso de operación de Werttseim i Caso clínico de gastroenterostomia el 1912, Consideraciones sobre la Colecistectomia el 1915 i La terapéutica quirúrgica y la terapéutica física en el càncer de útero. Estudio crítico de la técnica y resultados obtenidos en el momento actual, el 1923. També, a l’Institut Medicofarmacèutic on el 1917 disserta sobre Tratamiento radiológico del Cáncer o, entre d’altres, les que fa a la seu de la Societat de Cirurgia de Barcelona on presenta les seves conclusions sobre els Casos clínicos de miomas con embarazo.

L’any 1928, l’interès de Pujol Brull per la terapèutica amb radiacions el duu a ser el representant oficial al Segon Congrés Internacional de Radiologia. L’any 1929, coincidint amb la fusió de la Lliga Catalana contra el Càncer amb l’Espanyola i creada la Secció Catalana de la LLiga Espanyola contra el Càncer, es fa públic el Manifest que signa la junta de govern de la nova entitat en la que Adolf Pujol Brull n’esdevé vicepresident al costat del president marquès de Camps i acompanyat, entre molts altres metges, per Enric Ribas, Vicenç Carulla, Marià Vilaseca, Jaume Peyrí, Víctor Cònill i Jesús M Bellido.

El 1923, Adolf Pujol Brull funda la 'Clínica Pujol i Brull', al 83 del carrer d’Enric Granados de Barcelona on exerceix la seva activitat privada fins a la seva mort. El seu germà Josep, arquitecte destacat amb obres a Barcelona i Igualada, n'és el constructor.

L’any 1930, coincidint amb la inauguració del Pavelló del Càncer a l’Hospital de Sant Pau, es descobreix una placa d’homenatge que diu 'Al doctor A. Pujol Brull, fundador del servicio terapéutico radiológico, los médicos del pabellón del cáncer’’ i en el parlament que fa Guilera, assegura que amb aquest homenatge s’ha pretès recordar que el doctor Pujol Brull és l’ànima tècnica del Pavelló del Càncer de Sant Pau. Dos anys després, mor d’una malaltia que en els darrers mesos el deixava sense forces i malgrat tot es feia portar a l’Hospital per visitar les seves malaltes.

Vidu d’Adelaida Llusà Duran des del 1926, dos dels seus sis fills, Adolf (1913-1989) i Carles (1918-2009), són metges com la seva néta, Anna Maria Pujol Monsó.