Galeria de metges

Biografia

Neix en el si d'una família de pagesos senzills, que posteriorment es van traslladar a Barcelona, on estudia el batxillerat i més endavant música, literatura i filosofia amb Serra Hunter. Ingressa de gran a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on acaba la carrera el 1941, quan ja té 45 anys. Depurat sense sanció, es col·legia el març del 1941. Inicialment, s’especialitza en Pediatria amb el catedràtic Rafael Ramos al Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic de Barcelona. Més endavant, en Reumatologia assistint del 1941 al 1950 al Servei de Reumatologia que dirigeix el doctor Pere Barceló de la càtedra de Patologia Mèdica del professor Agustí Pedro Pons. El 1943, es dona de baixa al Col·legi de Metges de Barcelona per trasllat a exercir, primer, a la província de Girona i, després, a la capital gironina on s’hi està fins al març del 1957.

Soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i del Club Excursionista de Gràcia, teoritza sobre el moviment excursionista i la bondat de l’exercici físic, tot i que mai conrea de manera assídua cap disciplina esportiva. Quan és a Girona pertany al Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Considerat com un promotor del excursionisme, no és amant de posar en pràctica aquesta activitat a nivell personal. Se’l considera més aviat com un pedagog o un filòsof de l'excursionisme cultural, que considera aquesta activitat com un instrument per aconseguir una regeneració individual i col·lectiva. Pujol es converteix en un dels millors representants del pensament excursionista de la Catalunya dels anys trenta, que inicia un viratge cap a l'òrbita de l'esport.

Francesc Pujol escriu les seves primeres obres en sintonia amb les d’altres persones que pretenen revitalitzar l'antic excursionisme cultural tan característic de la Catalunya del segle XIX. La proposta de Pujol és de tipus individualista i s'encarrila a través de la pràctica esportiva. Des del seu punt de vista, Catalunya creixeria si els seus habitants cuidessin la seva forma física, a través de l’excursionisme, la gimnàstica i la natació, i el seu estat intel·lectual, modelant el seu caràcter i la seva voluntat.

En el butlletí del CEC del novembre de 1956, Pujol Algueró escriu l'article La dona i l'excursionisme on assenyala: 'Caldria que la dona s'inclinés espiritualment per la pràctica de l'excursionisme, que és retre homenatge a la sapient Naturalesa, que és tenir fervent amor per totes les coses de la creació (...), és relació social entre l'ésser humà, i tot allò que el circumda'.

És un dels habituals de la Penya del Colón (o Colla del Colom), on comparteix tertúlia amb intel·lectuals i escriptors com Octavi Saltor, Tomàs Roig i Llop, Joaquim Biosca, Jaume Rosquellas i Alessan, Carles Fages de Climent i Josep Maria Boronat, entre altres.

Amic de Prudenci Betrana, li va escriure el pròleg del llibre de Pujol Del nostre excursionisme.

MBC-MVR