Metge de poble, polític i escriptor reusenc que arrela al Prat de Llobregat
Biografia
Nascut en una família de petits comerciants del tèxtil establerts a Reus, cursa els estudis primaris i el batxillerat a la seva ciutat natal. El 1885, marxa per estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona i, durant els sis anys de carrera, treballa de dependent de farmàcia alhora que fa el Servei Militar. Alumne del Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal, es llicencia el 1892 i se'n va a exercir de metge a l'Aleixar. Poc després, el 1894, és nomenat metge titular d'El Perelló on hi exerceix fins al 1908, moment en què es trasllada al Prat del Llobregat per estar més a prop de Barcelona i facilitar els estudis universitaris dels seus sis fills, tots nascuts al pobre d'El Perelló i tinguts de la seva primera dona, la reusenca Misericòrdia Font Martí, filla del cirurgià Bonaventura Font Perramon (Barcelona, 1821-1902) i germana dels metges Josep Font Martí (Reus, 1847 – Barcelona, 1935) i Miquel dels Sants Font Martí.
Establert al Prat, hereta els conflictes amb el caciquisme conservador que tenia el metge a qui substitueix però va adquirint la confiança de la gent tant que acaba sent elegit alcalde en dues ocasions. A més de la clientela particular, és el metge titular del Prat de Llobregat i metge dels carrabiners. A inicis de la dècada de 1910, la companyia ferroviària Madrid, Saragossa, Alacant (MZA), anterior a l’actual RENFE, contracta Josep Pujol i Capsada com a metge per atendre les necessitats sanitàries de les famílies ferroviàries del Prat, Castelldefels i Can Tunis. També, La Papelera Española el contracta per fer-se càrrec de l'atenció sanitària dels seus treballadors i les seves famílies. A més, és metge de la societat Sant Cosme i Sant Damià del Prat de Llobregat.
Pujol té una actuació destacada en la lluita contra el paludisme que apareix al Prat coincidint amb unes plantacions d'arròs dels anys 1919 al 1921, essent membre de la Comissió Mixta Executiva per a la Lluita Antipalúdica al Baix Llobregat.
És col·laborador habitual a la premsa local amb articles de temàtica ben diversa, especialment, històrics, costumistes i politics. Publica a El Ressó (1920-1921) i al Noticiari Pratenc (1935-1936). Els seus escrits, amb vessant històrica, reflecteixen la seva preocupació per les comunicacions i l’economia. Molts dels seus articles els dedica a la barca de pas, anterior al pont de Ferran Puig, així com a l’agricultura i a la necessària transformació del regadiu. Escriu, també, sobre festes, costums tradicionals i personatges del Prat de Llobregat.
L’any 1931, Josep Pujol Capsada es presenta a les Eleccions Municipals del Prat de Llobregat per Esquerra Republicana de Catalunya, és el més votat i elegit alcalde. El 14 d’abril, proclama la República al Prat alhora que s’oposa fermament a la crema de l’antiga església parroquial i a la persecució del clergat. Treballa molt per aconseguir la perllongació de la Gran Via de Barcelona fins al Prat.
Acabada la Guerra Civil, és empresonat i, el mateix any 1939, li fan un consell de guerra. És absolt però és inhabilitat de manera perpètua per exercir al Prat de Llobregat i durant deu anys per ocupar càrrecs directius relacionats amb la professió mèdica. Per la mateixa raó, tampoc, li renoven el seu càrrec de metge dels ferroviaris.
Vidu d'Antònia Pallarès Martí, amb qui s'havia casat el 1914, Josep Pujol Capsada mor el mes de juliol del 1944. El seu enterrament és un dels que té més concurrència a l'època. Se'l coneixia com 'el metge dels pobres' i, uns anys després, el 1989, l'Ajuntament del Prat de Llobregat dóna el seu nom al Centre d'Atenció Primària del barri de Sant Cosme: CAP Josep Pujol i Capsada.
Les nissagues mèdiques Pujol i Font tenen continuïtat amb tres dels fills de Pujol Capsada: el més gran Josep Pujol Font -que mor el 1918, un any després d'acabar la carrera a causa de l'epidèmia de grip d'aquell any. També, és metge el tercer noi, Ventura Pujol Font que, llicenciat el 1935, és capità metge al Front de l'Ebre i, acabada la Guerra Civil, s'exilia a França i, després a Cuba, juntament amb l'altre germà Joan-Lluís Pujol Font, advocat i secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya. I, finalment, el més petit dels nois, Tomàs Pujol Font, és un metge i polític singular que dóna pas a una altra generació mèdica a través dels seus fills Josep M Pujol Bertran (El Prat de Llobregat, 1935 - Sant Cugat del Vallès, 2016) i Anton Pujol Bertran.
MBC
