Metge i alpinista que mor en el descens del Hidden Peak quan havia superat els 7.400 metres d'altitud
Biografia
Cursa els estudis primaris a Sant Boi al col·legi Joan Bardina i el batxillerat a l’Institut Joaquim Rubió i Ors on es titula el 1974. Tot seguit estudia a l’Escola d’Assistents Tècnics Sanitaris (ATS) on obté el títol de practicant el 1978, any en què es col·legia per poder exercir de practicant fins al 1988. En aquest temps, però, ha fet la carrera la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha llicenciat el 1983.
Interessat des de ben jove per la muntanya, Josep Grañó és un dels membres fundadors del Centre Excursionista de Sant Boi que s’inaugura el 1980. Habitualment, fa ascensos a muntanyes de proximitat i -juntament amb altres companys- obren la Via Santboiana el Serrat del Moro a Montserrat, que pugen el novembre d’aquest any per primer cop.
El 1985, junt amb la seva família, es trasllada a viure a Olesa de Montserrat tot i que ha de desplaçar-se diàriament a Barcelona perquè està treballant al Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar.
Membre del Centre Excursionista d’Olesa, l’any 1987, Josep Grañó participa com a metge en l’Expedició Karakorum 87 al Broad Peak. A la tornada, reflecteix aquesta experiència el llibre Expedició Karakorum: Broad Peak Central: projecte mèdic.
El 1990 torna a l’Himàlaia com a metge de l’expedició Olesa-Hidden Park’90, l’ascensió que, quan baixen cap al camp base després de renunciar a fer el cim havent superat ja els 7.400 metres d'alçada, malauradament li costa la vida juntament amb el seu company, l’alpinista català Albert Ibáñez.
Un monòlit que s'erigeix al Mirador de Les Espases d’Olesa de Montserrat el 1991, conserva la memòria d'aquests dos alpinistes morts al Hidden Peak de Pakistan.
MBC
