Galeria de metges

Estudia Medicina a la Facultat de Barcelona on es llicencia l'any 1934. Ja de jove, s’aficiona a l'esport, destacant en la pràctica de l'esquí. En un gest poc habitual a l'època, el 1935, efectua un llarg viatge a l'extrem orient per visitar Hong Kong, Xangai i Saigon, actual Ciutat Ho Chi Minh, amb escales a Colombo i Alexandria.

Durant l'etapa de la llicenciatura, entra a treballar a l'Hospital Clínic, al Servei de Cirurgia del professor Puig Sureda. Comença dedicant-se a la Cirurgia General i a la Traumatologia. Allà, coneix Pere Gabarró amb qui de seguida estableix una forta amistat, afavorida per l'afició comuna a l'esquí i la muntanya. Amb ell, Gras s’interessa per la Cirurgia Plàstica i, com ajudant seu, participa en les primeres intervencions d'aquesta nova especialitat que es duen a terme al Clínic.

Uns mesos després de l'esclat de la Guerra Civil, l'octubre del 1936, Miquel Gras és mobilitzat i destinat a diferents Hospitals Militars del Front de l'Aragó com els de Casp, Lécera i Puebla de Híjar. Durant un temps, coincideix de nou amb el seu company Pere Gabarró i treballa com ajudant a les seves ordres. Ja amb la graduació de Capità Metge i com a cap d'un equip quirúrgic del XVè Cos d'Exèrcit, Gras té una destacada actuació en la Batalla de l'Ebre, assistint en diferents Hospitals de primera línia, particularment, al de la població d'El Molar, al Priorat, o en el que es va instal·lar a la Cova de Santa Llúcia, prop La Bisbal de Falset.

Un cop acabada la Guerra, després de passar per un procediment de depuració dut a terme pel Col·legi de Metges que el declara 'depurado sin sanción' amb data del 20 de juny de 1940, torna a compaginar l'activitat professional amb la seva gran afició: la muntanya. Des del 1940, és metge assessor de la Federació catalana d'Esquí i cap dels Serveis Mèdics de La Molina, càrrec en el què el succeeix el seu company Josep M Figueras Anmella. El 1952, fruit de les seves experiències en aquest entorn i conjuntament amb els seus col·legues Eduard Padrós de Palacios i Jordi Perelló Gilberga, publica l'obra Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí, un dels primers manuals apareguts al país sobre la nova disciplina de la Medicina Esportiva.

Cada cop més atret per la Cirurgia Plàstica, Miquel Gras es decideix a ampliar estudis en aquesta nova especialitat. El 1945, obté de la 'Junta de Relaciones Culturales de Madrid' el reconeixement de pensionat per poder fer una estada d'uns mesos al Regne Unit. Passa mig any al Servei de Cirurgia Plàstica de Sir Harold Gillies al Park Prewett Hospital de Basingstoke, a Hampshire. Desprès, visita els Serveis de Thomas Pomfret Kilner a Oxford i el d'Archibald H. McIndoe del Queen Victoria Hospital, al barri d’East Grinstead de Londres. Novament, aprofitant la coincidència per aquelles dates de Pere Gabarró al Baguley Hospital de Manchester, Gras treballa tres setmanes al seu costat, una experiència que ell mateix considerà molt profitosa.

Quan torna a Barcelona, el 1946, Llorenç Garcia-Tornel, director de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona, li ofereix el càrrec de cap del Servei de Cirurgia Plàstica del centre, oferta que Gras accepta d’immediat i –fins a la seva jubilació el 1990, converteix aquest servei en un referent dins el camp de la Cirurgia Plàstica a Barcelona. Progressivament, Miquel Gras va anar abandonant la pràctica de la Traumatologia per dedicar-se exclusivament a la Cirurgia Plàstica que en els seus inicis era sobretot reconstructora i, amb el temps, va ampliar-se al camp de l'estètica.

Sempre atent als progressos de l'especialitat, Miquel Gras assisteix als primers congressos internacionals que se celebren a Noruega (1955), Londres (1959), Washington (1963) i Roma (1967). El 1968, presideix el II Congrés Nacional de Cirurgia Plàstica i Reparadora que té lloc a Cap Sa Sal de Begur, al Baix Empordà. Presenta una ponència sobre Cicatrius i Queloides, que juntament amb el tractament de les cremades i la tècnica de correcció de l’hipospàdies són temes rellevants de la seva pràctica quirúrgica.

Gras forma part com a vocal de la primera junta directiva de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i Reparadora que es funda el dotze de maig del 1956. A Barcelona, presideix la Societat Catalana de Cirurgia Estètica durant el bienni 1967-1968.