Galeria de metges

Fill de Francesc i de Josepa, botiguers reusencs, es llicencia en Medicina a Barcelona als 22 anys. S’instal·la a Madrid per formar-se com oculista i, amb 25 anys, obté el doctorat amb una tesi que defensa l’Oftalmologia com a nova assignatura de la facultat. Obre consulta a la capital de l’Estat, fa recerca (queratoplàstia animal i humana), publica i es relaciona amb oculistes de prestigi. És professor auxiliar al Instituto Oftálmico Nacional de Madrid i és soci corresponsal del Ateneo Antropológico. Alterna el domicili de Madrid amb el de Reus, la segona ciutat de Catalunya en aquell temps, on viu i visita al carrer de les Galanes. Aquí, es casa amb Rosa Rebull, una porto-riquenya benestant.

Amb només 29 anys, edita La Medicina Contemporánea, amb els subtítols de Revista Médica de Reus i Órgano de la clase Médico-Farmacéutica de la Provincia, valorada per ell mateix com la primera revista científica i mèdica de la província de Tarragona. La publicació palesa que Gras sap el que es fa: rep revistes de tot l’estat i aconsegueix anuncis de molts laboratoris. A més, entre els col·laboradors s’hi troben les màximes figures mèdiques de l’època com, entre molts d'altres, Salvador Cardenal, Jaume Ferran Clua, Joan Giné Partagás o Bartomeu Robert, una prova evident de les grans amistats que cultiva. Publica articles, consells d’higiene, notícies mèdiques, ressenyes de les publicacions foranies que rep, informació de congressos i sobre demografia local –naixements i morts-.

A primers del segle XX, fixa la residència a la seva vila nadiua. Guanya les oposicions del Cos d’Inspectors Provincials de Sanitat i el seu primer destí és la ciutat de Lleida. Aquí, també, és vocal de la Junta Provincial d’Instrucció Pública i de la Protecció de la Infància. Aviat retorna a Reus com “metge inspector de les Escoles Públiques Municipals”. Precisament, a Reus, Francesc Gras desenvolupa una intensa activitat pública. El 1901, és fundador i president del Sindicat Agrícola de Reus i Comarca, dicta els estatuts del Banc Rural de Reus i, també, els de la Caixa Rural de Crèdit de Castellvell. Membre del Centre de Lectura és habitual conferenciant i esdevé vicepresident. Gras es veu a si mateix com a progressista malgrat els seus escrits són força conservadors. És emprenedor, culte, galant i bon escriptor. Sensible als honors socials, la seva targeta de presentació fa menció a que ha estat “exdirector d’una Clínica Oftálmica de la Corte”. Exerceix l’especialitat fins al 1920 quan el seu fill, Francesc Gras i Rebull, es fa càrrec del seu consultori.

Bon publicista, com ho demostra a diferents publicacions: la madrilenya Revista de Medicina y Cirugía Práctica, a la Revista de Ciencias Médicas que dirigeix l'oftalmòleg Lluís Carreras, a la Revista de Medicina y Cirugía Prácticas i a Monografía Médica. Comunica una ponència al Congrés de Ciències Mèdiques de Barcelona del 1888. El 1905, l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya el nomena president honorari del Congrés Regional d’Higiene de Barcelona.

Entre la seva obra de difusió científica al Diario de Reus i d’altres publicacions, hi destaquen alguns articles com Principales causas de las enfermedades que más comúnmente padece la clase proletaria de nuestro país, Higiene en las escuelas, Utilidad y necesidad de los Congresos Científicos Provinciales, El Charlaterismo o Dia solemne de la farmacia del 1883, Los trabajos de la Escuela como causa de la miopía i Els banys de mar del 1884 i la Instrucción popular sobre la difteria y el garrotillo de la infancia, Cartas Médicas, A las madres i Higiene de las pasiones de los niños del 1885.

El seu nét, l'oculista Francesc Gras i Salas, un actiu nonagenari autor de 5 llibres sobre Reus, guarda amb cura les publicacions de l’avi i n'explica un bon grapat de dades i anècdotes. Un besnét completa la quarta generació de la nissaga d’oftalmòlegs que ell va iniciar.

L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha creat un 'Espai Museístic' dedicat a la sanitat on el material clínic i la fotografia de Francesc Gras i Fortuny fan companyia a d’altres il·lustres compatricis com Pere Mata, Salvador Vilaseca i Jaume Sabater.