Galeria de metges

Nascut l'any 1899 a Barcelona, és el 12è dels 14 fills que tenen Joan de Balanzó Pons i Pilar Echevarria Álvarez. El gran, Vicenç, nascut el 1888, és dirigent d’Unió Democràtica i la petita, Concepció, nascuda el 1904, és una de les primeres bibliotecàries de la Generalitat, autora del treball Les biblioteques populars de la Generalitat de Catalunya: notes bibliogràfiques per a llur història, que mor prematurament el 1938 com a conseqüència d'un accident. És cosí, de Josep Maria Capdevila de Balanzó, escriptor, periodista i fundador del diari El matí. A més, entre els seus avantpassats, es troba el capità de barco Joan Baptista Balanzó Boter, nascut a Mataró el 1699 i distingit per Ferran VI pel seu protagonisme en un fet d’armes naval. El pare, Joan de Balanzó, funda amb dos germans, la raó social 'Balanzó Hermanos' i, mes tard, crea la seva pròpia empresa: Balanzó Textil.

Antoni de Balanzó estudia intern al Col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià, titulant-se en batxiller el 1916. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on guanya plaça d’alumne intern per oposició al Servei de Cirurgia de l’Hospital Clínic que dirigeix el catedràtic Ramon Torres Casanovas i, quan aquest mor el 1922, Antoni Trias Pujol. Abans de llicenciar-se, des de l’agost fins al novembre el 1921, compleix el Servei Militar, primer a l’Hospital Militar de Barcelona i, després, com a metge a l’Hospital Gómez Jornada de Melilla, plaça on coincideix amb Josep Tarradellas, que es convertirà en president de la Generalitat de Catalunya el 1977. Antoni de Balanzó Echevarria es llicencia el 1924 i és el primer metge de la nissaga Balanzó, seguit del seu cosí Emili de Balanzó Cabot (1908-1997).

Acabada la carrera, Antoni de Balanzó continua formant-se en Cirurgià General a l’Hospital Clínic alhora que, aquest curs 1924-1925, assisteix interinament com a professor auxiliar d’Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de Barcelona. A més, ingressa al Cos Mèdic Municipal amb destí al Dispensari de Casa Antúnez des de juliol del 1925. Després, el desembre de 1927, obté una plaça d’Inspector Municipal de Sanitat i el 1931, guanya per oposició una plaça de metge supernumerari de l’Institut d’Assistència Municipal. Paral·lelament, ve exercint la pràctica privada a la consulta que obre al pis principal del número 429 del carrer Consell de Cent alhora que és designat metge de l’empresa Material para Ferrocarriles y Construcciones SA.

És 14 de novembre de 1930 Antoni de Balanzó quan guanya el concurs per formar part de l'equip de Manuel Corachan a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i es converteix en primer ajudant, juntament amb Josep Trueta. A més, Antoni de Balanzó exerceix de cirurgià a l’Hospital de la Creu Roja. Després, quan esclata la Guerra Civil, roman al seu lloc a l'Hospital de Sant Pau, rebatejat com a Hospital General de Catalunya on figura en nòmina des del 1935 al 1938, és a dir, que hi exerceix fins a l’ocupació de Barcelona el gener de 1939. En algun moment d’aquest període, es troba exercint a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró i a l’Hospital de Vilafranca del Penedès. Acabada la Guerra Civil, supera el procés de depuració del Col·legi de Metges de Barcelona que es ressol sense sanció. Malgrat tot, no exercirà gaire temps perquè Antoni de Balanzó mor el 25 d'abril d'abril del 1941, després d’una llarga malaltia a causa d’un tumor cerebral que li opera Adolf Ley cap del Servei de Neurocirurgia de l'Institut de Neurocirurgia de Barcelona.

Pocs mesos després, mor Corachan víctima d’un tifus exantemàtic. És ben coneguda la seva biografia com a cirurgià, traumatòleg, professor, president del Sindicat de Metges de Catalunya i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques a més de conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya l’any 1936, fins que comença la Guerra. Menys conegut, però, és que l’equip que Corachan forma amb Trueta i Balanzó duu a terme un tractament pioner de les ferides de guerra que continua quan el mestre s’exilia a Caracas del 1937 al 1941 i, també, els pocs mesos que sobreviu quan torna a Barcelona. Per la seva banda, Trueta, exiliat a Londres, fa cèlebre el tractament que feien tots tres, aplicant aquest mètode als ferits de la Segona Guerra Mundial.

Afiliat des del 1926 al Sindicat de Metges de Catalunya, Antoni de Balanzó és soci de l'Associació de Metges de Llengua Catalana - tal com consta a la 'Llista de socis' publicada al Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana de 1932 i de l’Institut d’Estudis Catalans. El mes de juny d’aquest any, s’ha casat amb Elena Monche Escubós amb qui tenen una única filla, Elena de Balanzó Monche.