Galeria de metges

Fill i nét de metges, el seu pare és el metge olotí Ramon Moret Estartús, regidor de l’Ajuntament d’Olot durant la República que ha d’exiliar-se a França acabada la Guerra Civil, ha fet la primària a l'Escola Pia d’Olot i està fent el batxillerat a Figueres quan es produeix l'Alçament. Primer, hi participa com a sanitari. Després, com a radiotelegrafista i escolta de l'exèrcit de l'Ebre, tasca consistent en localitzar les estacions enemigues. Finalment, pot escapar-se del front amb un fals salconduit que li permet tornar a casa, caminant per les muntanyes.

El 1940, comença la carrera de Medicina i la fa en dues etapes: la primera a la Universitat de Barcelona i, la segona, a Salamanca on hi va amb una beca i on fa amistat amb el degà de la Facultat de Ciències, un garrotxí de la Vall de Bianya, Carles Nogareda, i també amb un fill de Miquel de Unamuno. Jordi Moret fa pràctiques mèdiques a Madrid amb Gregorio Marañón. Després, quan torna a Catalunya, abans de poder exercir de metge, es guanya la vida fent anàlisis a la Farmàcia Cardelús d’Olot fins que pot obrir una consulta que instal·la a la Baixada de Sant Tomàs on atén la població olotina però també dels pobles i cases de pagès de tota la comarca. Metge també de la Creu Roja, institució on coincideix amb altres metges garrotxins com els doctors Candi Agustí i Joaquim Danés. A més, la seva consulta es troba a la mateixa escala de la casa on, anys després, visita el metge psiquiatre i humanista Jordi Pujiula.

Molt actiu professionalment, Jordi Moret és director de la Mutualitat Mèdica d'Olot i president de la Junta Comarcal de Metges de la Garrotxa el 1984, forma part de la junta de govern del Col·legi de Metges de la província de Girona en qualitat de secretari el 1990 i és escollit membre de la Comissió Deontològica del Col·legi el 1995.

Des de petit, Jordi Moret té l’aspiració de recordar les persones i proclama que “Ja que no podem allargar la vida de la gent, sí que podem allargar el seu record”. Així comença el seu projecte d’arxivar les memòries de la gent i no depreciar-les i així neix el seu primer projecte quan elabora les memòries d'un avantpassat seu, el general carlista Estartús (1808-1888), que publica el 1992 en format de llibre: Estartús, un general de la Garrotxa, vida i costums. Poc després, el 1998, crea l'Associació d'Arxius Personals i d’Avantpassats i, nou anys més tard, la Fundació Moret i Marguí o Per a la Memòria de la Població, una institució privada de memòries i llegats que té per objectiu la seva catalogació i conservació per a les generacions futures, que té la seva seu a Sant Privat d'en Bas, a la Garrotxa.

El doctor Jordi Moret i Marguí ha estat definit com un home polifacètic, dinàmic i inquiet, de gran bonhomia a qui “sense escatir la seva tasca en el camp de la Medicina, s’ha de destacar les seves aportacions l'àmbit de l'excursionisme, l'arqueologia i la història”. Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, jubilat des de l’any 1985, col·labora amb el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i amb l’Associació d’Amics del Vescomtat de la Vall d’en Bas alhora que és membre de la colla gastronòmica de l'Orfeó Popular Olotí i dels Amics de les Lletres Garrotxines. Mesos després de la seva mort, la Vall d’en Bas i l’Ajuntament d’Olot reten homenatge al doctor Jordi Moret i Marguí, prohom de la Garrotxa. La seva memòria en forma d’objectes i fotografies, cedit per la seva família, és present a l’Hospital Sant Jaume d’Olot que mesos després inaugura una mostra de la seva història als passadissos del centre.