Galeria de metges

Estudia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona del 1786 al 1793 i fa les pràctiques a l’Hospital de la Santa Creu. El fet de començar tard els estudis, pot fer pensar que passa un temps aprenent la Cirurgia d’algun cirurgià barber. Mentre estudia, el juliol de 1791, és enviat com a practicant junt amb altres estudiants a l’Hospital de Sang d’Orà que pateix una greu situació causada per un terratrèmol. A la tornada a Barcelona, acaba els estudis i es llicencia com a cirurgià de nou exàmens. El 1796, obté el grau de doctor i es pot presentar a oposició per optar a una plaça de dissector anatòmic del Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid. No l’aconsegueix i el tribunal li recrimina la seva manca de preparació tècnica i una expressió oral deficient, potser perquè contenia molts catalanismes. No obstant, pocs mesos desprès, guanya la plaça de dissector de la Universitat de València i la deixa el 1799 per obtenir-ne una d’equivalent del Col·legi de Cirurgia de Burgos, recentment creat i on hi ha un nombre elevat de professors catalans. El 1804, ascendeix a catedràtic numerari d’Anatomia, obtenint una notable millora salarial.

A conseqüència de la Guerra de la Independència, es suspèn l’activitat del Col·legi de Cirurgia de Burgos i, el 1812, Bassas esdevé metge titular del poble burgalès de Poza de la Sal. Ocupa el càrrec poc temps perquè l’any després el mobilitzen com a metge militar i és ferit pels francesos a la Batalla de Victòria. El 1814, acabada la guerra, es reincorpora al Col·legi de Cirurgia de Burgos com els seus companys catalans Francesc Saleta i Jacint Mayzonada, aquest nomenat vicedirector.

El 1817 publica un treball sobre la inoculació de gasos pestífers, com si d’una vacuna es tractés, per prevenir la pesta. El 1820, sol·licita ingressar a la Reial Acadèmia Matritense com a soci corresponent i i l’accepten, segurament, pel valor concedit al treball que presenta que s’ha perdut però que, com ell mateix refereix, estaria relacionat amb el que publica resumit a Barcelona l’any 1833. El 1824, quan els absolutistes de Fernando VII recuperen el poder, el desproveeixen de la càtedra per les seves idees lliberals. Per poder mantenir la família, intenta aconseguir la plaça de metge titular de Laredo sense èxit però pot ingressar com a catedràtic al Col·legi de Medicina i Cirurgia de San Carlos de Madrid on es jubila el 1932.

El 1833 publica un treball sobre el còlera, en el que postula l’existència d’uns petits insectes que poden estar lliures o embossats -enquistats- que són la causa del còlera. No hi ha gaires dades de la vida de Joan Bassas i es desconeix si escriu altres obres ulteriors a aquest treball ni el lloc i data on mor tot i que podria haver estat a Barcelona on s’imprimeix el text i on semblaria que es trasllada la família o així ho apunta que el seu fill Fèlix Basas de Galí, nascut a Poza de la Sal, es llicencia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1838.