Galeria de metges

Fill i nét de metges, el pare de Vilanova i l’avi havent exercit a Girona, té un oncle diplomàtic, Bonaventura Vivó Díaz, ambaixador de Mèxic a Madrid, que invita Ignasi Valentí Vivó a fer la carrera de Medicina a Madrid per poder-lo protegir durant els estudis on es llicencia l’any 1864, obtenint també el doctorat amb una tesi titulada ¿Qué importancia tienen las metamorfosis en la vida moderna?.

Quan Valentí acaba la carrera, exerceix un temps breu de metge a Vilanova però, quatre anys després, es desplaça a Barcelona i fa d’ajudant de Juan Magaz, catedràtic de Fisiologia des del 1869 fins al 1872 perquè és quan obté el trasllat de la càtedra a Madrid. Valentí, però, es considera deixeble de Pere Mata perquè l'ha tingut de professor a Madrid, com ja ho era de Magaz perquè, abans de guanyar la càtedra de Fisiologia de Barcelona, era a la de Medicina Legal a Santiago. D’aquí, el seu interès per la Medicina Legal, especialment, per la Toxicologia. Quan mor Ferrer Garcés, el primer catedràtic de Medicina Legal, Toxicologia i Higiene Pública de la Universitat de Barcelona, Valentí fa d’encarregat de curs de la càtedra durant 3 anys fins que la guanya en propietat per oposició l’any 1875 i l'ocupa fins a la seva jubilació. Es converteix en una de les personalitats més rellevants de la Facultat de Medicina de Barcelona i en un defensor de la separació de la Medicina Legal de la Toxicologia, segurament perquè Valentí té una formació més de laboratori que no pas de forense. Políticament, té conviccions republicanes i socialistes que el duen a preocupar-se de temes socials com l’alcoholisme i la prostitució, a combatre el militarisme força accentuat en el temps de la pèrdua de les colònies espanyoles i, entre d’altres temes, defensa la necessitat d’educació de la classe obrera i l'aborda fent cursos als ateneus obrers com el de Sant Andreu.

L’any 1868, juntament amb els companys de claustre Joan Giné Partagàs i Bartomeu Robert, funda la revista La Independencia Médica. L’any següent, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on n’esdevé vicepresident del 1907 al 1910. A més, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts des del 1893 on ingressa amb el discurs La experimentación toxicológica.

La seva obra escrita és àmplia i cal destacar un text bàsic de Medicina Legal que escriu el 1873 quan prepara les oposicions a càtedra. També, una Toxicología Popular, recopilació de les conferències que dóna als ateneus obrers.

Ignasi Valentí i Vivó és l’avi matern del gran internista Pere Farreras Valentí.