Galeria de metges

Fill de l'inspector veterinari Enrique Usua Pérez i de Francesca Mariné Forns, neix a Valladolid però es titula batxiller el 1922 per l’Institut Provincial de Sevilla on inicia els estudis de Medicina per continuar i llicenciar-se amb premi extraordinari a la Facultat de la Universitat de Barcelona el 1930. De seguida, juntament amb Emilio Gallego, Pere Calafell i Manuel Miserachs, Josep Usúa obté per oposició la plaça de metge intern de l’Hospital Clínic de Barcelona, ciutat on estableix la seva residència i consulta particular al primer pis del número 97 de Rambla de Catalunya.

Col·legiat a Barcelona des del 31 d’agost del 1931, Usúa ja fa constar que té el títol d’Inspector Municipal de Sanitat. El 1932, guanya una plaça de metge de guàrdia del mateix Hospital Clínic. L'any següent, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Tratamiento de la perforación aguda de estómago (con análisis de 150 observaciones ) y resultados tardíos. Poc després, el 1934, és nomenat –per un període de cinc anys que es veurà interromput per la Guerra Civil- professor ajudant de Patologia Quirúrgica de la Clínica Quirúrgica de la Facultat de Medicina alhora que és metge ajudant de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Ben aviat, amb el mallorquí Pere Aguiló Aguiló, Usúa fa la seva primera publicació que titula Neurectomías periféricas en el tratamiento de las gangrenas de las extremidades. Col·labora amb els cirurgians Moisès Broggi, Pere Piulachs i el traumatòleg Francesc Jimeno en la creació del Servei d’Urgències Mèdiques i Quirúrgiques a l’Hospital Clínic de Barcelona, que sota la direcció de Joaquim Trias, que s’inaugura el 1935 i és el primer de l’Estat espanyol en poder fer intervencions les 24 hores. El febrer del 1936, Usúa oposita a la càtedra de Cirurgia de Salamanca però els esdeveniments dels mesos següents fan que l'oposició quedi interrompuda.

Quan esclata la Guerra Civil, Usúa és militaritzat i nomenat tinent metge provisional a les ordres del cap dels Serveis Quirúrgics de l’Exèrcit republicà. El setembre del 1936, com descriu el Josep M Massons en la seva Història de la Sanidad Militar Española, Úsua és al front d’Aragó, a Osca, on participa en l’equip quirúrgic que, sota el comandament de Joaquim Camps, és instal·lat en un tren-hospital que disposa d’un vagó-quiròfan i d’altres vagons per a post operats, ferits i també altres de suport per al personal. Encara el 1938, Usúa presenta un treball sobre La infección gangrenosa en cirugía de guerra que guanya el premi que atorga la Generalitat de Catalunya als millors treballs relacionats amb la medicina de guerra.

Després del Guerra Civil, l’abril del 1939, Usúa és sotmès a un procés de depuració que imposa la Dictadura i l’incoa un expedient que resulta en un procediment de justícia militar. Usúa és absolt el 1940 però és destituït de la Universitat de Barcelona i l’expulsen de l’Hospital Clínic alhora que se li prohibeix exercir a centres públics. La seva reconeguda vàlua, però, afavoreix que encara se li permeti fer intervencions quirúrgiques marginals a les tardes en un quiròfan habilitat, paradoxalment, en una de les clíniques mèdiques on, fins hi tot, arriba a operar alguna de les monges del Clínic. Usúa manté aquesta cirurgia clandestinament durant uns anys fins i tot quan ja ha començat a treballar a diferents centres privats com la Clínica Moderna de Sant Gervasi o la Clínica del Pilar.

Finalment, el 1943, és a Mataró on s'estableix professionalment per exercir de cirurgià a l'Aliança Mataronina, entitat mutual construïda a partir del 1916 que oferia l’atenció sanitària que l’Hospital limitava a la beneficència o al particular, sita al carrer Lepant número 13. La Clínica, considerada obrerista i d’esquerres, és comissada pel règim del 1939 però acull Usúa com ho fa amb altres metges represaliats. Uns anys després, Usúa pot accedir al Cos de Metges d’Assistència Pública Domiciliària amb plaça d’especialista en Cirurgia a l’Ambulatori de la Seguretat Social de Mataró. D'aquí, provenen els pacients que opera a l’Aliança, ajudat pel doctor Morgado, i així és com es guanya el reconeixement unànime dels metges de Mataró i comarca. Qui ha conegut Josep Usúa Marné coincideix que, si bé tenia un caràcter fort i molt reservat, operava amb una precisió, pulcritud i rapidesa admirables, especialment, en una època en què l’anestèsia era molt precària i la seva habilitat afavoria sens dubte el pacient. L’octubre de 1958, Usúa és nomenat director mèdic del centre fins al 1973 perquè, en complir seixanta-cinc anys, renúncia voluntàriament a la direcció mèdica i a l’exercici professional arran d'una síndrome vertiginosa que pateix des de fa uns anys fins que, finalment, l'invalida per estar al quiròfan.

Soci de la Societat de Cirurgia de Catalunya que, en la Postguerra, canvia el nom pel de Societat de Cirurgia de Barcelona, Usúa forma part, juntament amb Mas Oliver, Artigas Riera, Vidal-Barraquer i Sitges Julià, de la comissió que elabora els nous estatuts de la Societat el 1956 on segueix participant en nombroses sessions com a ponent dels seus treballs com ja feia des de l'acabament de la carrera. També, a l'Institut Mèdic Farmacèutic i al Casal del Metge, entre altres.

Arribada la seva retirada, Usúa -que, els dies feiners, es desplaçava a Mataró en cotxe en companyia del doctor Lloret que també visitava a la capital del Maresme- cessa també l'activitat quirúrgica a la consulta particular oberta, al número 120 del Passeig de Gràcia de Barcelona fins a finals dels anys 1940, moment en què la trasllada al Passatge de la Concepció, 14. La residència, però, la continua mantenint a la Rambla de Catalunya 95 on, vidu de Maria Lluïsa Morales Puig des del 1947, viuen també les tres filles del matrimoni: Maria Lluïsa, Mercè i Maria Josepa, cap d’elles metgessa si, bé, la nissaga familiar acumula generacions mèdiques per part de la seva dóna: néta del catedràtic i brillant cirurgià Antonio Morales Pérez, filla del catedràtic de Patologia Quirúrgica Antonio Morales Llorens (Barcelona, 01/04/1883 – 16/04/1950) que, amb el salt d'una generació, té continuïtat amb el seu nét el cirurgià pediàtric Lluís Morales Fochs.