Iniciador a Espanya de la vacunació antituberculosa i un dels homes que més han contribuït a la lluita mundial contra la tuberculosi
Biografia
Cursa i acaba els estudis de Medicina a Barcelona amb 22 anys, obtenint el premi extraordinari de llicenciatura el 1911. Motivat per la mort del pare i del germà d’una tuberculosi pulmonar, ja d’estudiant s’interessa per les malalties pulmonars. En col·laboració amb Jacint Reventós, practica el primer pneumotòrax terapèutic d’Espanya per tractar un cas de tuberculosi. Dos anys més tard, la seva tesi doctoral, El pneumotòrax en la terapèutica tuberculosa, recull la seva experiència de 34 malalts tractats. Recent graduat, munta un dispensari per a malalts tuberculosos a l’Hospital Clínic alhora que és professor auxiliar de patologia mèdica. Més tard, dirigeix la sala per a tuberculosos que es crea gràcies a un donatiu. L’any 1914, se’n va a Hamburg per perfeccionar els seus coneixements. Però, ha de tornar aviat en esclatar la I Guerra Mundial.
Excel·lent observador i bon clínic, segons la reacció que feia el nòdul després de l’administració de la vacuna, Sayé descubreix la gravetat d’una primoinfecció tuberculosa, símptoma que és reconeix com a “Fenomen de Lluís Sayé”.
L'any 1930, és nomenat professor agregat de Tisiologia de la Facultat de Medicina per la Universitat Autònoma i elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina. En aquest mateix any, Sayé funda i presideix l’Associació de Tisiologia. Publica nombrosos treballs sobre diferents aspectes de la tuberculosi, com la prevenció, la quimioteràpia, el pneumotòrax terapèutic, la crisoteràpia i la vacunació antituberculosa. El seu prestigi científic no para de créixer i és requerit arreu d'Espanya i d'Europa. Hi viatja constantment i, també, a l’Amèrica Llatina on és molt reconegut.
L'any 1936, Lluís Sayé ha d’exiliar-se: primer a Paris, on treballà un temps a l’Institut Pasteurr. Més tard, marxa a Amèrica i, des de Buenos Aires, on viu, assessora sobre la lluita antituberculosa els governs de Brasil, Cuba, Perú i Xile.
De tornada, es dedica exclusivament a la tuberculosi i acaba dirigint el servei de Tisiologia de l’Hospital Clínic. Un cop creat el Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat de Catalunya, el nomenen vicepresident d’aquesta entitat. Juntament amb Tomàs Seix, realitza un estudi epidemiològic que mostra la gran mortalitat causada per la tuberculosi en el període de 1918 a 1921. Es creen el Servei d’Assistència Social al Tuberculós i el Centre de Lluita Antituberculosa que, més endavant, s’ubiquen a l'edifici del carrer Torres Amat de Barcelona, que construeix l’arquitecte Sert. Aquest centre, que fa assistència i recerca científica, esdevé pioner al nostre País. Fa el primer estudi epidemiològic amb enquestes tuberculíniques i, juntament amb Pere Domingo, Sayé inicia la vacunació antituberculosa amb BCG (1924). Barcelona és la primera gran ciutat que utilitzà aquesta vacuna després de París fruït de la col·laboració del doctor Sayé amb els seus creadors, Calmette i Guerin del Centre Pasteur.
Excel·lent observador i bon clínic, segons la reacció que feia el nòdul després de l’administració de la vacuna, Sayé descubreix la gravetat d’una primoinfecció tuberculosa, símptoma que és reconeix com a “Fenomen de Lluís Sayé”.
L'any 1930, és nomenat professor agregat de Tisiologia de la Facultat de Medicina per la Universitat Autònoma i elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina. En aquest mateix any, Sayé funda i presideix l’Associació de Tisiologia. Publica nombrosos treballs sobre diferents aspectes de la tuberculosi, com la prevenció, la quimioteràpia, el pneumotòrax terapèutic, la crisoteràpia i la vacunació antituberculosa. El seu prestigi científic no para de créixer i és requerit arreu d'Espanya i d'Europa. Hi viatja constantment i, també, a l’Amèrica Llatina on és molt reconegut.
L'any 1936, Lluís Sayé ha d’exiliar-se: primer a Paris, on treballà un temps a l’Institut Pasteurr. Més tard, marxa a Amèrica i, des de Buenos Aires, on viu, assessora sobre la lluita antituberculosa els governs de Brasil, Cuba, Perú i Xile.
Torna a Barcelona el 1951 però, tot i que li permeten seguir al capdavant de l’Obra Antituberculosa Universitària a l’Hospital Clínic, no se'l dóna espai per continuar l'activitat professional. No pot recuperar les responsabilitats docents ni té el lloc adient al prestigi que tenia abans de la Guerra Civil. Malgrat tot i aquesta minsa vida científica i social en la que viu immersa l’Espanya franquista, Sayé continua rebent múltiples distincions des de l’estranger.
L'any 1919, Sayé crea els Archivos Españoles de Tisiologia (1919) i el 1958 publica Tratamiento y profilaxis de la tuberculosis pulmonar, que es pot considerar la seva obra definitiva.
JRC
