Badaloní il·lustre benefactor de les classes pobres, poeta, doctor en Ciències Exactes, metge fundador i degà del Cos Mèdic Municipal de Badalona
Biografia
Fill d’un corder badaloní, Nicolau Solà Sayol, i de Josepa Seriol Escolà, es titula batxiller a l’Institut de Barcelona el 1872. Seguidament, cursa la carrera de Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona on es llicència el 1874 per doctorar-se l’any següent. Amb el títol a la mà, Baldomer Solà Seriol comença a col·laborar amb els seus germans al Col·legi dels Germans Solà fins al 1903, fent de mestre d’aquesta escola badalonina on es feia batxillerat lliure. Els seus germans són: Josep Solà Seriol (Badalona, 1843-1906), mestre i alcalde de Badalona el 1872 i Jaume Solà Seriol (Badalona, 1845-1880), sacerdot i reconegut historiador local. Paral·lelament, Baldomer Solà cursa estudis de Dret i els acaba el 1886 per, seguidament, per satisfer la seva veritable vocació, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1891 amb nota d’excel·lent.
Casat amb Encarnació Escofet Cairó des de l’any 1888 i pare d’onze fills dels quals només el sobreviuen sis, Baldomer Sola Seriol, acabada la carrera, exerceix de metge a Badalona, obtenint una de les dues places de metge municipal el 1903, l’altra recau en Víctor Bonet. Posteriorment, titulat Inspector de Sanitat Municipal, assisteix al Laboratori Municipal de Badalona. Després, amb Carles Escofet i altres metges, és un dels facultatius fundadors del Cos Mèdic Municipal de Badalona l’any 1910, agrupació de la qual n'esdevé el degà i que és la promotora de l’establiment del Dispensari Municipal per atendre les classes pobres de Badalona. Paral·lelament, és metge de les diferents Mútues i Germandats badalonines, té consulta pròpia al número 72 del carrer Prat de la Riba.
Baldomer Solà participa en el Primer Congrés Catalanista que té lloc a Barcelona l’any 1880 fent palès el compromís catalanista que mantindrà al llarg de la seva vida com també mantindrà les seves fermes creences religioses, és membre fundador del Círcol Catòlic de Badalona l’any 1879 i, posteriorment, president fins a la seva mort. Palesa és també la seva arrelada vinculació a la vida social i cultural de la seva ciutat natal on és un dels promotors de la creació de la societat Escacs Club de Badalona, president de la Junta Local de Foment i Millora de les Cases Barates, membre de les Juntes de Protecció de la Infància i Extinció de la Mendicitat, vocal mèdic de la Junta de Reformes Socials i, també, de la d’Instrucció Pública, camps en els quals hi promou millores constants tot i que sempre mostra la seva exacerbada confrontació vers les Escoles Laiques.
Cofundador i redactor habitual de la revista Aubada, el setmanari catòlic i òrgan oficial del Círcol Catòlic que apareix el desembre del 1917, dirigit inicialment per Faustí Nadal i, posteriorment fins a la seva mort, Baldomer Solà n’esdevé el director fins a la seva mort. La publicació es converteix en una de les més importants de Badalona amb continuïtat fins al juliol del 1936. En aquest àmbit activament religiós, presideix les Conferències de Sant Vicenç de Paül fundades a la Parròquia de Santa Maria de Badalona el 1907. Destaca la seva intervenció en salvar de la crema el Convent del Carme de Badalona durant la Setmana Tràgica. És també membre de la junta de construcció del Temple de Sant Josep i vicepresident de la Setmana Devota de la Verge del Carme des de la seva fundació.
Poeta vocacional, premiat en diverses ocasions com a participant dels Jocs Forals, Baldomer Solà Seriol és autor d’un llibre de poemes que s’edita pòstumament l’any 1928: Llum d'Ideal. Poesies, obra literària que recull el seu fill gran. A l’interior d’aquest llibre apareix un retrat, la seva signatura i un extracte de la seva Oda a Badalona que diu “Labora i prega, hermosa Badalona i enfront del mar que et besa i acarona, enlaira l’esperit, fes-te immortal ...”. Molt abans, el 1916, ell mateix publica Roses blanques: poesies, proses, sessió necrològica, homenatge al seu fill Josep Solà Escofet, mort el 1914 quan tot just acabava de llicenciar-se en Medicina amb només 23 anys.
Baldomer Solà Seriol mor la matinada del 25 de desembre de 1922 i tres mesos després el Ple Municipal acorda unànimement donar el seu nom a un dels carrers badalonins. El febrer de 1923, se li ret homenatge amb número especial d’Aubada de més de 20 pàgines on es lloa la figura d’aquest metge badaloní “de cultura sòlida i extensa, paraula fàcil, elegant i eloqüent, simpatia personal, gest expressiu i entusiasme comunicatiu”. Ja l’any 1955, l’Ajuntament i el Círcol Catòlic de Badalona li reten homenatge per commemorar el centenari del seu naixement i, entre altres actes, es descobreix una placa recordant la seva casa natal al carrer de Mar. Més recentment, un nou centre escolar badaloní pren el nom d’Escola Baldomer Solà.
MBC
