Galeria de metges

Pràcticament, no es té informació de la seva família ni dels seus estudis. Se sap que el seu pare mor quan té sis anys i la família es trasllada a Alemanya, on sembla que fa les primeres lletres i es llicencia en Medicina. Segueix també estudis de Filosofia i Sociologia alhora que adquireix el coneixement de nombrosos idiomes. Més endavant, viu a Viena fins que torna a Barcelona l'any 1869.

Gaspar de Sentiñon té l'objectiu de crear grups anarquistes i preparar la participació espanyola al III Congrés de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Fins al 1871, desplega un intens activisme polític no sols a la capital catalana sinó viatjant per tota la península. És delegat de Bakunin, el pare de l’anarquisme i líder de la primera organització d’aquest moviment, l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista (AIDS), a qui ha conegut a Basilea, a Suïssa, durant un congrés de l’AIT. Mantindrà amb ell, com amb altres dirigents del moviment obrer internacional, un constant contacte epistolar. A Barcelona, Sentiñon impulsa l’Associació Lliurepensadora i el seu òrgan de comunicació La Humanidad.

El 1870, participa en el I Congrés Obrer Espanyol que se celebra a Barcelona. El juny del 1871, Gaspar de Sentiñon és empresonat per ordre del governador civil de Barcelona acusat de publicar un manifest favorable a la Comuna parisenca però, el mes de setembre del mateix any, és alliberat sense càrrecs. Disconforme amb la línia que està adoptant l’anarquisme espanyol i amb les freqüents convocatòries de vaga que promou amb les que Sentiñon no hi està d’acord, abandona la militància política.

És ara, amb aquest distanciament de l'anarquisme, Sentiñon comença una etapa dedicada a la difusió dels coneixements mèdics amb la publicació de diversos escrits i la traducció d’obres mèdiques estrangeres. Aquesta decisió es veu facilitada per la bona relació que, des de la seva arribada a la capital catalana, manté amb les personalitats més influents de la medicina barcelonesa de l’època com són Josep de Letamendi, Joan Giné i Partagàs, Rafael Rodríguez Méndez i, encara que menys, amb Bartomeu Robert.

No fa de metge pràctic però tradueix llibres de temes variats alhora que n’escriu de propis, redacta centenars d’articles i publica prop de tres mil ressenyes comentant articles publicats a la premsa mèdica estrangera. És col·laborador de la Gaceta Mèdica Catalana, La Independencia Médica, la Revista de Ciencias Médicas i els Archivos de Ginecopatia, Obstetricía y Pediatria, entre altres. És un dels principals promotor de la revista La Salud, que s’edita a Barcelona els anys 1877-1778.

Propietari d’una botiga d’aigües minerals d'on gairebé mai surt, a partir de l’any 1885, Gaspar de Sentiñon torna a col·laborar com articulista a la premsa llibertària i lliure pensadora alhora que imparteix diverses conferències a les seus d’aquest àmbit i a diferents centres socials i culturals, com l'Ateneu Barcelonès. Professionalment, en aquest moment, fa de professor d’idiomes. En el camp mèdic, Gaspar de Sentiñon s’interessa per temes no gaire coneguts o que estan poc treballats en aquella època al nostre país com són la medicina laboral, la patologia social, la dietètica i l’estadística.

Casat amb Maria de Gatell Mayoral, que li sobreviu fins a l’any 1930, tenen una única filla que mor poc abans que Gaspar de Sentiñón, un cop del qual no se'n sap a venir i els que el coneixien asseguren que precipita la seva mort, ocorreguda el dotze de desembre del 1902.