Galeria de metges

Per evitar la repetició dels cognoms, adopta el segon de la seva mare i se’l coneix com Antonio Rodríguez i Morini. Arribat de jovenet a Barcelona, estudia i es llicencia en Medicina. Poc després, cap el 1883, passa a treballar com a metge intern al sanatori de Nova Betlem on es converteix en el deixeble predilecte de Joan Giné i Partagàs i, també, fa amistat amb el seu col·lega i company Artur Galceran i Granés. El 1902, Galceran és qui proposa Rodríguez Morini per cobrir el càrrec de director del Manicomi de Sant Boi que és troba en una conjuntura de crisi i col·lapse. Rodríguez Morini aconsegueix posar ordre a Sant Boi millorant el nivell assistencial i científic malgrat els problemes i les denúncies que ha d’afrontar. Ell és al capdavant dels departaments d’homes i de dones fins als anys 1930 quan el substitueixen pel seu fill Bel·larmí Rodríguez Arias pel centre masculí i Emili Mira López, pel femení.

Home d’una immensa cultura psiquiàtrica, treballa al costat de Giné i Partagàs a la Revista Frenopàtica Barcelona alhora que publica articles a La Independencia Médica. El 1903, Rodríguez Morini és un dels promotors de la Revista Frenopática Española que s’esdevé l’òrgan de comunicació científica del sanatori santboià i en la qual hi tenen cabuda els psiquiatres més notables d’aquell temps. L’obra investigadora de Rodríguez Morini és molt notable. No sols centra el seu interès en l’estudi dels deliris, les demències, l’epilèpsia i les manies, també, tracta la vessant jurídica de la malaltia mental o els aspectes assistencials i institucionals de la professió.

El doctor Antoni Rodríguez Morini participa en diferents congressos internacionals de psiquiatria alienista i de Medicina com els de Milà, Paris, Madrid o Lisboa, ocupant la presidència d’honor en el certamen italià. Pren part molt activa en els primers congressos de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatres que se celebren a Barcelona (1926), Madrid (1927), Bilbao (1928), Sevilla (1929) i Saragossa (1930).

Des del 1934, un ictus limita la seva activitat professional fins que mor en un context de plena Guerra Civil l’agost del 1937.