Galeria de metges

Fa els primers estudis al Col·legi de Sant Jaume de Lleida i comença la carrera de Medicina a Barcelona però l’acaba a Saragossa l’any 1904. Mentre estudia, Josep Estadella aprèn l’ofici de barber del seu pare. Aficionat des de jove a la poesia, es converteix en un dels millors poetes que ha tingut la ciutat de Lleida. Presenta els primers poemes al certamen de l’Acadèmia Mariana i, el 1900, ja obté el seu primer premi amb el poema titulat La Cegueta.

L’any 1919, Josep Estadella i Arnó és elegit president del Col·legi Oficial de Metges de Lleida, el mateix any què es casa per segona vegada amb Júlia Larrosa Domingo, un any després de la mort de la seva primera dona. El 1904, s'havia casat amb Josepa Botha Ruestes, amb qui va tenir dos fills: Salus (Lleida, 1909-1980) i Eduard, el primer metge com el pare i especialista en Medicina del Treball. Molt actiu en el catalanisme polític, té diversos càrrecs com regidor de l’Ajuntament de Lleida entre 1911 i 1917, diputat provincial per Balaguer del 1917 al 1921, membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya l’any 1917 i conseller de Beneficència i Sanitat de la Mancomunitat de Catalunya el 1921.

Militant de Joventut Republicana i d’Unió Republicana, el 1912, Josep Estadella i Arnó passa a presidir aquesta entitat de la qual se separa dos anys després per ingressar al Partit Republicà Radical on n'esdevé el màxim dirigent del 1915 al 1935. L’any 1931, és escollit diputat per la província de Lleida a les Eleccions Generals espanyoles i, el 1933, és nomenat Director General de Beneficència i Sanitat dins del Ministeri de Governació amb l’encàrrec de confegir un projecte per a la creació del Ministeri de Sanitat. El 16 de desembre de 1933, el president del govern Alejandro Lerroux, el nomena Ministre de Treball, Sanitat i Assistència Social, càrrec que exerceix fins al 4 d'octubre del 1934. El 1935, abandona el partit i quan esclata la Guerra Civil espanyola s’exilia a Carcassona i, després el 1942, a Andorra on exerceix la seva especialitat de ginecòleg. El 1951, retorna a Catalunya i mor a Lleida aquell mateix any.

En l'aspecte literari, publica diverses obres poètiques i participa assíduament a diversos Jocs Florals. En els de Barcelona del 1927, Estadella guanya la Flor Natural i l'Englantina d'or. El 1928, de nou, obté la Flor Natural i la Viola d'Or i Aargent. El 6 de maig de 1928, és proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona.

Quan es funda el Centre Excursionista de Lleida n’esdevé el primer secretari de la Secció de Folklore, on adquireix un profund coneixement del llenguatge popular, que l’influeix definitivament en la seva composició poètica.

Un germà seu, metge estomatòleg, Salustìà Estadella i Arnó, és alcalde de Lleida el 1931, càrrec del qual dimiteix l’any següent.

Recentment, l'Ajuntament de Lleida ha nomenat una plaça de la ciutat amb el nom de Josep Estadella tot i que abans d'esclatar la Guerra Civil, en els anys de la Segona República, és objecte de diferents homenatges a les comarques lleidatanes.