Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

De familia benestant, és germà de Santiago Estapé Pagés, prestigiós advocat de Barcelona i dirigent de la Lliga Regionalista. Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1886, amb un expediente acadèmic brillant. L’any següent, fa el doctorat a Madrid amb la tesi Etiologia y patogenia de la hemorragia cerebral. Dos anys més tard, Gabriel Estapé i Pagés és nomenat professor auxiliar de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El 1902, Gabriel Estapé obté la plaça d’ajudant de Cirurgia a l’Hospital de la Santa Creu per oposició i, quatre anys després, és metge numerari destinat a la sala d’homes del Departament de Cirurgia. El seu professor, Joaquim Mestre Morer, encarregat del Servei d’Urologia, l’inicia en aquesta especialitat. Estapé fa diverses estades a països europeus, comissionat per l’hospital per visitar diversos centres on hi descobreix la importància de l’asèpsia i de l’esterilització de l’instrumental en Cirurgia. Així, introdueix aquests criteris al Servei de Cirurgia de l’Hospital de Santa Creu, responsabilitzant-se de l’instrumental operatori fins al punt que, pagant-lo de la seva butxaca, aporta l’equip endoscòpic urològic l’any 1921.

Gabriel Estapé, que és cirurgià general i director d’un Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu, a la seva consulta privada, es dedica quasi exclusivament a la Urologia i té com ajudant a Salvador Gil Vernet. Regularment, publica diversos articles a Gaceta Mèdica Catalana i a Revista de Ciencies Mèdiques de Barcelona, majoritàriament orientats cap aquesta especialitat. Estapé és, també, un dels primers cirurgians a apreciar la utilitat de l’Anestèsia sacra per les prostatectomies, experiència que presenta al I Congrés Nacional de Medicina que se celebra a Madrid el 1919.

Gabriel Estapé és membre de diferents societats, entre elles, de les Associacions Espanyola i Francesa d’Urologia, l’Associació Francesa d’Urologia, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya -on ocupa el càrrec de vicepresident-, l’Institut Medico Farmacèutic de Catalunya i l’Associació de Metges de Llengua Catalana. Elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1922, llegeix el discurs sobre el Tratamiento quirúrgico del mal de Pott por osteo-sínfisi vertebral.

Gran melòman i soci del Gran Teatre del Liceu, Estapé esdevé metge titular de la institució. Des del 1914, és un dels primers metges barcelonins que és propietari d’un dels cotxes que circulen per la ciutat. També, el cotxe del doctor Estapé és el primer automòbil que arriba a Tossa de Mar on la família hi estiueja des de principis del segle XX. Estapé, casat amb Lluisa Plandiura Pou, cunyada de l’alcalde tossenc, contribueix a fomentar l’estiueig a la vila. Estapé, que té un estatus econòmic elevat, canvia tot sovint de model de cotxe i, també, ostenta la propietat d’un balandre a motor amarrat al port.

MBC