Galeria de metges

Fill d’un pagès i petit propietari, queda orfe de pare a 8 anys. Estudia el batxillerat a l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, anant i tornant cada dia a peu de Cubelles a Vilanova. El 1899, comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i l’acaba amb un expedient brillant el 1904 com a llicenciat premiat al millor expedient acadèmic de cada Facultat pel Dr. Garriga-Nogués, rector de la Universitat. Durant els dos últims cursos, Francesc Estapé exerceix de sanitari practicant a l’Hospital de la Santa Creu. Entre 1908 i 1909, és metge auxiliar al Servei de Joan Freixas Freixas, però ha de deixar-lo perquè, amb motiu de complir el Servei Militar, ha de passar els dos anys següents com a metge provisional de Sanitat Militar a l’Hospital Militar de Barcelona.

Acabat el Servei Militar el 1911, reingressa a l’Hospital de la Santa Creu on s’hi mantindrà fins a la seva jubilació. L'any següent, Francesc Estapé és nomenat metge auxiliar de la consulta del metge Pau Torrents fins al 1922, que esdevé metge ajudant. És el 1929 quan ascendeix a la categoria de metge numerari, després de concórrer a un concurs entre els metges ajudants de l’Hospital, és nomenat metge numerari i director de la 3ª Clínica Mèdica ubicada al Pavelló de Sant Carles i Santa Francesca fins a l'any 1933, moment en què la MIA ordena el seu trasllat al Pavelló de Nostra Sra. de l'Assumpció on s'està fins a la seva jubilació l'any 1953. En aquest temps, Francesc Estapé té el mèrit d'obrir un dispensari específic de Cardiologia dins del Servei de Medicina General de l'Hospital de Sant Pau amb el nom oficial de 'Consultori Especial de Cardiologia'.

Doctorat a la Universitat Central de Madrid el 1917 amb la tesi Esfigmomanometria clínica, l’any 1935, és nomenat professor lliure de Patologia i Clínica Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit a la càtedra del professor Francesc Ferrer Solervicens. Membre del Sindicat de Metges de Cataluña i del Consell de la Cooperativa de Consum que presideix Manuel Corachan el 1931, Estapé és elegit membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1932 i, l’any següent, dirigeix Anales del Hospital de la Santa Cruz y San Pablo, una revista de contingut enterament català en aquella època.

El 1950, Francesc Estapé és nomenat president del Cos facultatiu de Sant Pau i co-fundador de la Societat Catalana de Cardiologia i Angiologia, fundada el 1949 per ell amb els doctors Joan Codina Altés i Ferran Martorell Otzet, essent Estapé el seu primer president i ocupant el càrrec fins al 1956.

Autor de nombrosos articles i àvid conferenciant des dels seus inicis, Francesc Estapé pren part en diversos cursos, lliçons de la seva especialitat i en les sessions clíniques de l’Hospital de Sant Pau. És ponent, també, en els Congressos de Metges de Llengua Catalana del 1917 i en els de 1930, 1932 i 1934. Ja jubilat, encara participa en el II Congrés Lusità-Espanyol de Cardiologia que se celebra a Lisboa el 1956.

El doctor Estapé té, també, una bona consulta privada a la Rambla de Catalunya, on són visitats un gran nombre de cubellencs. La seva vila nadiua, Cubelles, li ret un homenatge l'any 1951 en què se’l nomena Fill Predicte i se li dedica un dels seus carrers. Quan es jubila el 1953, també, és objecte d’un homenatge professional i se'l nomena Metge Honorari de l’Hospital de Sant Pau. Un any després, les Societats de Cardiologia de França i Suïssa el nomenen soci corresponent. Per la seva part, a la seva casa de Cubelles, el doctor Estapé hi funda una institució social, la Fundació Estapé, que llega al seu poble de naixement.