Galeria de metges

Amb 20 anys i unes notes brillants, acaba la carrera de Medicina el 1887, obtenint el premi extraordinari de llicenciatura. Seguidament, es trasllada a Madrid per fer oposicions a metge militar guanyant una plaça el 23 d’abril de 1888. Poc després, el 1893, es doctora amb la tesi Patología y simulación de la epilepsia. De tornada a Catalunya, nomenat tinent mèdic, passa set anys a la guarnició de Girona.

Quan esclata la Guerra de Cuba, ascendit a capità, Soler Garde és destinat a l'illa i s'hi passa quatre anys treballant com a cirurgià a diversos hospitals cubans, sobretot a l'Hospital Alfonso XII. Per la seva qualitat quirúrgica, la seva heroïcitat i els serveis prestats li concedeixen dues creus vermelles al mèrit militar.

Tornat a Espanya, perduda Cuba, exerceix a diferents Hospitals Militars, com al de Barcelona on esdevé director del Servei de Cirurgia durant deu anys, el de Burgos i, entre d’altres, el madrileny de Carabanchel on és, també, el director. Francesc Soler Garde és enviat novament a Barcelona quan el promouen a Inspector General de Sanitat Militar de la zona de Catalunya. Un altre cop, per la seva destacada actuació durant la Setmana Tràgica de Barcelona, és distingit amb una altra creu roja del Mèrit Militar i una altra per la seva destacada activitat a l'Hospital Militar d' aquesta ciutat, a més de la Gran Creu de Sant Hermenegild.

Francesc Soler manté una notable activitat professional. A l'Hospital Militar de Barcelona, el 1908, organitza un Curs de Cirurgia que repeteix els anys 1909, 1917 i 1918. Assistent a diferents congressos nacionals i internacionals, el 1912, viatja a Roma per assistir al Congrés Internacional de la Tuberculosi mentre que, el 1924, és nomenat representant del Ministre de la Guerra al Congrés d'Higiene i Sanejament que se celebra a Barcelona.

El novembre de 1921, Soler i Garde és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on ingressa amb un discurs que tracta les Formaciones sanitarias en campaña. Home de conviccions religioses, és soci honorari de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià on, el 1927, ocupa la vicepresidència. El gener de 1926, rep la insígnia d'acadèmic de mèrit de la Real Academia Hispano Americana de Ciencias, Artes y Letras amb el discurs de recepció sobre Los médicos militares españoles en América.