Galeria de metges

Fill d’un dels metges pioners de la dermatologia catalana, Joan Soler Buscallà (Olvan, Bergadà, 1835 – Barcelona, 1895), i de Dolors Julià Trias, el petit Joan es titula en batxiller a l’Institut de Barcelona el 1897 i estudia a la Facultat de Medicina, llicenciant-se l’any 1905 amb qualificació d’excel·lent. Durant la carrera, és alumne intern per oposició de la càtedra de patologia quirúrgica des del 1903. Un cop titulat, segueix a la mateixa càtedra com a metge assistent. A la vegada, treballa com a metge intern al Servei de Cirurgia d’Àlvar Esquerdo a l’Hospital de la Santa Creu on col·labora amb Adolf Pujol Brull des del 1906.

Doctorat a Madrid el 1906 amb la tesi Contribución al estudio terapéutico del ácido fórmico y los formiatos. Su acción sobre el corazón, Soler Julià guanya la plaça de metge de guàrdia de l’Hospital Clínic per concurs dos anys després. Després, a partir del 1911 i fins al 1917, és professor de classes pràctiques de patologia quirúrgica a l’Hospital Clínic i, també, l'any 1914, és nomenat metge de la Caixa d’Auxilis i Previsió dels Empleats i Obrers de la Junta del Port.

Ja abans del 1911, Soler Julià és secretari de redacció de la Revista de Ciencias Médicas de Barcelona, fundada per Josep Armenter el 1875 i que es converteix en la publicació mèdica més prestigiosa de l’últim terç del segle XIX i dels primers vint anys del segle XX quan la dirigeix Manuel Duran Bach. A més, Soler Julià és autor de diversos articles que publica a altres revistes de referència del moment com els Annals de Medicina i Cirugía, Anales del Hospital de la Santa Cruz y Sant Pablo o Ars Mèdica, entre altres. És, també, un conferenciant molt actiu que participa en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebren entre el 1917 i el 1936, tot i que en aquest darrer no hi presenta cap ponència. Acabada la Guerra Civil, reprèn aquesta activitat divulgativa pronunciant conferències a diferents seus com a la Germandat dels Sants Cosme i Damià on, els anys 1941 i 1942, tracta els temes següents: Esterilidad artificial en la mujer i Esterilidad y enfermedades del aparatogenital y matrimonio. I, encara l’any 1942, des del Casal del Metge, Soler Julià organitza les Jornades Mèdiques Espanyoles que tenen com a seu la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

Director mèdic del Reial Aero Club de Catalunya en la dècada dels anys vint i cirurgià d'alguns esportistes famosos als quals visita a la Clínica del Pilar de Barcelona, Soler Julià és director del Servei de Cirurgia de l’Institut de la Dona que Treballa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi fins que obté, després de guanyar un concurs d’oposició l’any 1931, la direcció d’un dels tres serveis de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, succeint en el càrrec a Josep Tarruella. Aquest servei també s’ocupa de la ginecologia, fet que justifica que Soler Julià, l’any 1931, sigui elegit president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears a la qual s’hi vincula ja d’estudiant com a membre de l’Acadèmia i el Laboratori i la qual presideix en els temps difícils de la Guerra Civil, durant el bienni del 1938 al 1939.

Acadèmic corresponent poc després d'acabar la carrera, Joan Soler Julià és elegit soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1943, però tot i que té preparat el discurs que ha de llegir Nuestra experiencia en cirugía del simpático en algunas afecciones de las extremidades inferiores, la seva malaltia l'impedeix assistir a la cerimònia d’ingrés. Joan Puig Sureda el visita amb l'encàrrec de pronunciar el discurs de resposta al capsal del llit del seu company electe. Casat amb Dolors Creus Vidal i sense fills, mor pocs mesos després, el maig de 1944.

Un dels mèrits de Soler Julià és la creació del primer Servei d’Anestesiologia a l'Hospital de Sant Pau, el primer de l'Estat espanyol, l’any 1941. Nomena director José Miguel i el servei, ràpidament, adquireix un gran prestigi no sols per la qualitat dels cirurgians de l’Hospital sinó també perquè és el centre on se formen els primers anestesiòlegs catalans i espanyols.

En l'àmbit esportiu, Soler Julià és vicepresident del FC Barcelona des del juliol del 1934 a l'agost del 1936, durant les presidències d'Esteve Sala i Josep Sunyol. Acabada la Guerra Civil, és president de la Comissió Gestora del Barça i dirigeix la represa de les activitats del Club des del 22 d'abril del 1939 fins al 12 de març del 1940, el temps en què s'espera el nomenament d'una nova junta directiva per part de les autoritats federatives.