Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Galeria de metges

Biografia

Carlos Soler Durall va néixer a Barcelona el 1928, fill de Cristina Durall Conill i del metge Carles Soler Dopff que va ser director de l’Hospital d’Infecciosos i professor d’higiene i sanitat durant la Universitat Autònoma el 1931. Fou represaliat després de la Guerra Civil, apartat dels càrrecs oficials i de la docència.
Soler Durall es va llicenciar el 1951 i doctorar a Madrid amb premi extraordinari. Fou oficial de sanitat i professor adjunt de la Càtedra d'Higiene i Microbiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i director del Departament de Parasitologia de l'Hospital d'Infecciosos de Barcelona. Va publicar articles científics sobre: toxoplasmosi i histoplasmosi com a deixeble dels professors Covaleda i Francesc Duran i Reynals. El 1958, es va doctorar en salut pública per la Universitat Yale de New Haven a Connecticut (EUA), on també va obtenir el diploma d'expert en direcció i administració d'hospitals.

El 1959 va acceptar l'encàrrec de planificar el nou Hospital Provincial de la Diputació d'Oviedo, conegut després amb el nom d'Hospital General d'Astúries. El 1961 en fou nomenat gerent, càrrec que exercí durant set anys. Professionalment, va ser conegut, sobretot per la modernització del sistema hospitalari espanyol i la creació del sistema MIR de formació de metges especialistes, avui vigent a tot Espanya.

Ell mateix va expressar, que els coneixements adquirits a Universitat Yale sobre direcció i administració hospitalària, el seu compromís cívic, l'oportunitat de planificar, i després gestionar l'Hospital General d'Astúries i el que ell va veure i va viure a Espanya en aquella època el van obligar, en consciència, a modificar l’assistència sanitària i la formació dels especialistes, per millorar-les.

Soler Durall va descriure la seva tasca a l'Hospital General d’Astúries, el 1961: “el primer hospital del nostre país que aplica un sistema de govern nou (...) amb una gestió professionalitzada i empresarial”, atorgant gran protagonisme el model de gestió i la formació. Així, s'engega el sistema MIR de formació de metges especialistes i s'estableix un marc d'organització, funcionament i finançament que va constituir l'expressió d'una voluntat política i tècnica de modernització: assistència sanitària com a dret davant de beneficència, cultura de servei públic, reconeixement dels drets i formulació dels deures dels pacients, professionalització de la infermeria, contractació de metges en funció de necessitats i competències, amb dedicació exclusiva i retribucions variables derivades de l'exercici privat dins d'hospital, així com la creació d'un consell d’administració i incorporació d’un gerent”.

El 1966 va passar a ser director general de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la gestió del qual va actualitzar, i va crear la primera Unitat de Coronàries d'Espanya, un servei d'urgències modern i va fomentar l'inici de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1968.

Va continuar la seva capacitat creativa impulsant el disseny funcional, en l’àmbit privat, a l'Hospital General de Catalunya. I entitats de consultoria que ell mateix va crear.

El 2013, en unes declaracions davant la premsa va manifestar la seva oposició al sistema de copagaments: “Decirle ahora a los trabajadores que no pagaron lo bastante o que el Estado 'calculó mal' y que ahora pagarás más, mucho o poco, cada vez que uses aquello por lo que has pagado por adelantado, no es de recibo”.

El 1962, Soler Durall va rebre, entre altres premis, la Gran Creu de Sanitat i la Medalla de Plata del Principat d'Astúries. Casat amb Isabel Sastre va tenir dues filles, cap s’ha dedicat a la medicina.

MAAS