Galeria de metges

Fill del mestre d’obres i pare de nou fills, Isidre Reventós Amiguet, un home culte, catalanista, signant de les Bases de Manresa el 1892. Jacint neix a la casa familiar del carrer Claris i fa el batxillerat a l’Institut Balmes de Barcelona entre el 1892 i el 1897. Ja titulat, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1904, amb vint-i-un anys. Inicialment, passa uns anys indecís entre dedicar-se a la Ginecologia o a la Psiquiatria però, quan el seu germà Manuel emmalalteix de tuberculosi el 1906, decideix dedicar-se a la Tisiologia i, per formar-se en aquesta disciplina, viatja a Suïssa per visitar diferents Sanatoris de Tuberculosos.

Quan torna a Barcelona, Jacint Reventós obre un despatx a l’entresòl del número 39 del carrer de Casp. El 1905, ha guanyat les oposicions per una plaça de metge del Cos Mèdic Municipal i l’ocupa fins al 1915, moment en què demana, com veurem, l’excedència per dedicar-se a la política. Encara el 1906, juntament amb Lluís Sayé i Joan Darder, comença a dirigir el Dispensari Antituberculós de l'Hospital Clínic de Barcelona, que s’acaba d’inaugurar.

Jacint Reventós, que és el responsable de la introducció del pneumotòrax com a tractament de les lesions cavitàries pulmonars, el primer de la península Ibèrica, participa en el I Congrés Internacional de la Tuberculosi que té lloc a Barcelona el 1910. L’any següent, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Indicaciones y contraindicaciones de la tuberculina en el hombre. Dos anys després, el 1913, amb el seu company Joan Darder, crea el Sanatori d’Olost del Lluçanès que, a causa d’uns problemes administratius, només estarà actiu tres anys.

Amb la influència de Francesc Cambó, Jacint Reventós decideix dedicar-se a la política i es presenta a les Eleccions Municipals del 1915 amb la Lliga Regionalista, resultant elegit regidor municipal. Ja a l’Ajuntament de Barcelona, forma part de la Comissió de Sanitat on la seva actuació és decisiva tant pel desenvolupament del Laboratori Municipal com per l'impuls de l’Institut Municipal d’Higiene.

Autor del llibre El pneumotórax artificial en su aplicación en la cura de la tisi de los pulmones publicat el 1920, Jacint Reventós rep el nomenament de director del Servei de Pneumologia de l'Hospital de Sant Pau el 1930 i, tres anys més tard, és designat professor de la càtedra de Tisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1926, amb altres metges molt destacats de Barcelona -com són Joan Puig-Sureda, Francesc Gallart, Joan Codina i Emili Roviralta, entre altres- ja havien fundat l’Institut Policlínic Plató, centre mèdic que s’inspira en la Clínica Mayo dels Estats Units.

L'esclat de la Guerra Civil sorprèn Jacint Reventós a Barcelona fins al 1937 que pot passar a l’Espanya nacional on li encarreguen la direcció de l'Hospital Militar de Salamanca. Torna a Barcelona el 1939 i recupera el càrrec que tenia a l'Hospital de Sant Pau. El 1951, juntament amb els doctors Josep Reventós i Enric Bieto, es trasllada a Madrid per impartir diverses conferències a la seu del Patronat Nacional Antituberculós. A Barcelona, Jacint Reventós és cofundador i president de l'Associació de Patologia Respiratòria (APR) de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Home d’una intensa vida social, és membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, de l’Ateneu Barcelonès i de la Penya que presideix el metge Joaquim Borralleras al mateix Ateneu. És amic personal de Pau Picasso, Ramon Casas, Isidre Nonell, Eugeni d’Ors i Josep Pla però també de la majoria d’artistes i intel·lectuals barcelonins de l’època acaben sent amics seus perquè ell és el seu metge.

El 1960, en un acte de reconeixement professional, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i l’ACP li reten homenatge i li lliuren una placa amb el seu nomenament com a Membre Honorífic d’ambdues entitats. Més endavant i a títol pòstum, el 1970, és la Diputació de Barcelona qui concedeix a Jacint Reventós una Medalla de Plata per reconèixer la seva aportació a la Ciència. A més, el 1998, la popularitat del doctor Reventós és tan reconeguda que l'Ajuntament de Barcelona li dedica una plaça amb un monument format per dues peces separades: en una de les parets hi ha la placa amb una dedicatòria i el gravat del bust que li esculpeix Pau Gargallo el 1925 mentre que, al centre, s’erigeix una escultura amb una mitja lluna sobre un pedestal.

És pare del també metge, especialista en Cirurgia del Tòrax i gestor sanitari, Jacint Reventós i Conti.